Rec Comtal

La Barcelona dels Burgs ( tornar al mapa)

El Rec Comtal era una estructura hidràulica que permetia dur aigua a la ciutat de Barcelona, i que servia per regar terres als municipis de sant Andreu, sant Martí de Provençals i Barcelona, més en concret a les hortes del `Portal Nou, així com per fer moure 13 molins construïts al llarg del seu traçat, la majoria d’ells fariners però també algun de draper, i que també utilitzaven algunes indústries, que necessitaven molta d’aigua, relacionades amb oficis tèxtils, del cuir o les carnisseries. En cap cas, però, estava pensat per dotar d’aigua de boca a la ciutat, doncs aquesta utilitzava pous per extreure l’abundant aigua freàtica de la zona. “Ara bé, els diferents usos de l’aigua del Rec Comtal no ens han de fer oblidar que la seva principal funció va ser la de moure els molins fariners de la ciutat. D’aquesta manera, en temps de sequera molt sovint se sentia pels carrers de la ciutat la veu del pregoner públic prohibint o reduint l’ús de l’aigua del Rec Comtal davant l’escassetat d’aigua i les necessitats de farina de la ciutat”[1].

El Rec Comtal naixia al marge dret del riu Besos, al terme municipal de Moncada i Reixac. A partir d’aquest punt, conegut com a pous de Montcada, “una resclosa desviava l‘aigua del riu cap el canal i a partir d'aquest punt seguia el traçat marcat pel nivell del terreny als peus del Coll de Finestrelles, els termes municipals de sant Andreu de Palomar i sant Martí de Provençals. S'endinsava intramurs de la ciutat de Barcelona prop del Portal Nou[2] i desguassava al Bogatell, entre el port i l‘actual parc de la Ciutadella”[3].

Amb relació a la data de la construcció tradicionalment s’ha relacionat la seva construcció amb el comte Mir, mort el 965. Posteriorment els experts van apuntar que aquesta infraestructura no existiria fins a finals del segle X o mitjans del segle XI. Una de les raons que apunten a aquestes darreres dates és el fet que amb anterioritat l’autoritat comtal no hauria tingut suficients recursos econòmics per dur a terme una infraestructura d’aquesta magnitud, doncs era necessària una gran inversió per a construir una infraestructura que servis per “salvar els arenys de les divuit rieres i torrents que solcaven el pla de Barcelona en direcció al riu Besos o al mar, entre el torrent de Tapioles i el torrent de Jonqueres, a part de salvar el gran nombre de camins que el creuaven”[4]. Per tal de poder creuar les rieres, torrents i camins existien diversos ponts, la majoria de pedra, però també de fusta. L’any 2018, però, durant el II Simposi d’Arqueologia del Born CCM[5], es va presentar la hipòtesi que planteja que l’aqüeducte romà es podria haver convertit primer en un canal de reg andalusí i després en el Rec Comtal al cap de dos segles. Aquesta hipòtesi va sorgir quan els arqueòlegs estaven treballant en un tram del Rec Comtal, a l’altura del carrer Dos de Maig a tocar plaça de les Glòries, i allí es van trobar amb dos recs. Un d’ells el medieval, el conegut, i dins d'ell una séquia més estreta i profunda, plena de sediments, sobre la qual s'hauria excavat el segon Rec. Els experts valoren si les referències documentals al Rec antic , que es creien referides a l'aqüeducte romà, podrien correspondre a la séquia islàmica.

El Rec Comtal era un gran canal a cel obert, d’amplada variada segons el seu traçat, i el seu recorregut seguia més o menys el recorregut de l’antic aqüeducte d’origen romà. “En el decurs dels segles el seu recorregut sofrí algunes variacions, especialment en el seu tram final. L’any 1715 fou desviat amb motiu de la construcció de la Ciutadella i el 1822 es tornà a modificar el tram final, aquesta vegada per motius de salubritat”[6].

Al segle XVIII començà a ser utilitzat per a subministrar aigua a la ciutat, i amb aquesta aigua, per exemple, es regaven els arbres de la Rambla. “Molt aviat, però, es convertiria en I ‘únic mitja amb el qual podia comptar el nou barri del Raval per a tenir aigua pública oferta per l'Ajuntament. Un altre barri, també en constant densificació demogràfica i urbanística com el de Sant Pere, no disposava de més aigua pública que la del canal”[7].

El Rec Comtal estigué en actiu fins al segle XIX.

Bibliografia