Casa Meca

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

La Casa Meca és una construcció entre mitgeres, situada entre la Casa Llinàs i la Casa Mauri,  que consta de planta baixa, tres pisos, golfes i terrat. “Al pati interior s'accedeix mitjançant un petit vestíbul amb enteixinat de fusta que s'obre al pati amb un arc rebaixat que arrenca de pilastres dòriques. El pati, de planta quadrangular, té una escala descoberta que porta al primer pis. L'escala barroca té un aire monumental, es recolza sobre un arc rebaixat i té barana de ferro forjat”[1]. A la planta principal, es conserven, en algunes sales,  enteixinats medievals amb restes de policromia.

La casa havia format part del patrimoni de l’Hospital de Pere Desvilar. L’any 1349 compra la casa el canviador Jaume Cavaller, el pare del qual, era en aquell moment el propietari de la casa situada al costat, a la banda sud, la Casa Aguilar o Casa Mauri, “i a l’adquisició de 1349 va sumar un hort, que es va separar de dues cases que donaven al carrer de Flassaders, i va formar així una propietat força extensa”[2].

L’any 1362 la casa passa a la seva filla Felipa Cavaller i de Busquets, casada amb Ramon (II) Desplà i de Gualbes. L’any 1424 la casa és venuda a Elionor de Cervelló i d’Erill, casada amb el noble aragonès Antonio de Luna y Xérica. L’any 1449 la casa és venuda al mercader Joan de Torralba, exportador de blat i de llana. “La casa del carrer de Montcada va ser durant l’etapa aragonesa, a més de lloc de residència, la seu principal de la companyia que portava a terme les operacions econòmiques”[3].

El 1459 compra la casa el cavaller Bartomeu (II) Sanjust. L’any 1561 és venuda al donzell Gabriel de Caçador i Claret. La seva filla Isabel es casa amb Galceran Meca i de Clasquerí , senyor de Vergós i governador.

L’any 1647 mort Anton de Caçador i de Bolea. Com que no havia tingut fills la casa va passar al seu cosí Frederic Meca i de Clasquerí. La casa, doncs, passa dels Caçador del carrer de Montcada als Meca de la plaça del Born, i d’aquí el nom amb què és coneguda la casa.

La casa passa al seu fill Josep Meca i de Cartellà, oïdor de comptes de la Diputació del General, diputat per l’estament militar. Era baró de Castellar del Vallès i senyor de Sabadell. L’any  1666 passa a viure a la casa del carrer Montcada, on comparteix l’immoble amb Josep Homet, doctor en medicina; a la botiga hi vivia Jaume Bouvier cabelleraire o perruquer.

Durant els bombardejos de l’any 1714 la casa quedà en part destruït a causa de les bombes i bales impactades en ella. Acabada la guerra la vídua de Josep Meca, Isabel de Cardona Rocabertí i de Guimerà, marquesa de Ciutadilla, va llogar la casa, “sense botiga, al fuster Josep Borràs: del preu del lloguer calia descomptar el cost de les obres que el fuster havia de realitzar per fer l’estatge mínimament habitable”[4].

L’any 1716 vivien en aquella casa 18 famílies. “Totes havien de viure en condicions molt dures, tant per la quantitat de famílies que s’estaven a la casa (més de 60) com pel mal estat de l’habitatge”[5].  L’any 1719 la casa és venuda al mercader Segimon Millans i Lleu; fou designat tresorer general de la Santa Cruzada a Barcelona, recaptador de rendes de galeres i drassanes i tresorer del duc de Cardona. Fou la família Milans la qui impulsà la gran reforma de l’edifici dins l’estil barroc.

“L'edifici va ser llegat als Germans de la Doctrina Cristiana i el 1901 s'hi va establir el Montepío de Santa Madrona que amb el temps es va integrar a l'obra social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears, vinculat a l'Institut de la Dona que Treballa. L'any 1953 es va netejar la façana i el pati amb l'assessorament de l'ajuntament. La Caixa i l'Ajuntament de Barcelona van signar el 5 de desembre de 1977 un acord de cessió del palau i el 1981 es van començar les obres de reforma i ampliació del Museu Picasso. La inauguració es va fer l'11 de gener de 1982. L'any 2011 la Caixa va cedir la titularitat definitiva de la Casa Meca a l'Ajuntament de Barcelona”[6].

Bibliografia