Porxos d’en Xifré

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

L’any 1777 naixia a Arenys de Mar  Josep Xifré i Casas, home de negocis i negrer, que feu una gran fortuna a Cuba i als Estats Units. L’any 1798 emigrà a Cuba on feu grans negocis, i l’any 1823 es trasllada a Nova York, on amplia els seus negocis. “En 1830 va partir amb la seva família per a Europa. Xifré volia tornar a Barcelona, però eren temps de la Primera Guerra Carlista, la situació política espanyola era molt inquietant per la qual cosa no es va establir definitivament a Barcelona fins al final de la guerra, quedant la seva família a París. Mentrestant, a Barcelona estava progressant un projecte de modernització en la zona del pla de Palau, i Xifré va construir allí els Porxos d’en Xifré”[1]

Entre març 1835 i l’agost de 1836 el Ministeri de Guerra subhastà diversos lots de solars urbanitzables “resultant de l’enderrocament de la muralla de Mar, entre el portal de la Pau i el port comercial de Barcelona”[2]. Josep Xifré, juntament amb els germans Vidal Quadras o els germans Baradat i Rius van ser els promotors d’aquest primer eixample a Barcelona. “La venda de tot el conjunt serví per finançar, no només les obres de la plaça, sinó també la urbanització del tram de la Rambla que anava de la plaça del Teatre fins al mar”[3].

Josep Xifré pujà fort a la subhasta i reuní dotze solars `per crear una gran illa de cases on pensava construir un gran immoble. “En només tres anys, entre 1835 i 1838, Josep Xifré finançà la construcció d’onze immobles continguts sobre els 3.317 metres quadrats adquirits en les subhastes”[4], amb escala pròpia i un pati central.  “Aquesta construcció no només rivalitzava en sumptuositat i dimensions amb els grans edificis barcelonins sinó que va suposar la connexió de Catalunya amb els pressupòsits arquitectònics, urbanístics i artístics que es donaven l’exterior, sobretot a França. Val a dir que Xifré no es conformà construint una casa de renda normal i corrent sinó que per la seva ubicació, decoració i instal·lacions els Porxos va constituir un subtipus poc freqüent, la casa de renda de luxe, constituint la primera manifestació d’aquest tipus a Catalunya. No en va, fou de les primeres construccions a disposar d’aigua corrent gràcies a uns grans dipòsits situats al terrat”[5]. Als seus baixos s’hi albergaren comerços i negocis, com ara el famós Cafè de les Set Portes.

Entre els anys 1874 i 1878 el nét de Josep Xifré i Casas, Josep Xifré Hamel, va contractar l’arquitecte Elies Rogent i Amat, el qual modificà notòriament les distribucions i es milloraren els accessos, ja que “l’edifici havia perdut gran part de l’esplendor i la rendibilitat”[6].

“Coneixedor com pocs dels canvis urbanístics i constructius produïts a Barcelona, l’arquitecte apuntà ràpidament que gran part dels problemes de rendibilitat dels Porxos es devien al fet  que el Pla de Palau havia perdut puixança enfront del nou eixample. De fet, apuntava que l’immoble s’havia quedat aïllat enmig d’edificis oficials i comercials, mentre que l’eixample es presentava com una zona salubre i residencial amb habitatges més barats. A més a més, el temps havia minvat l’estatus de l’immoble, així com el dels seus inquilins, i per això les pèrdues eren nombroses”[7]. (...). “Les actuacions se centraren principalment a renovar els pisos, decorant-los segons el gust de l’època i incorporar les novetats tecnològiques i sanitàries més punteres; millores en el servei d’aigua corrent i la instal·lació de gas per a l’enllumenat i la cuina”[8].

L'any 1901 Josep Xifré Hamel vengué l’immoble al comerciant Rafael Morató i Sauleda.

Durant el segle XX la utilització de l’immoble com a pensió modificà de nou els programes interiors de l’edifici.

L’edifici, que ocupen tota una illa, consta de planta baixa i entresòl, porticats en els frontis dels carrers d’Isabel II i pla de Palau,  i tres pisos. “Els porxos s'estructuren a base d'una successió d'arcs de mig punt que es projecten al mur interior on s'obren els portals. L'edifici disposa de dos frontis organitzats simètricament tant a nivell d'eixos d'obertures com de programa decoratiu. La façana principal, al passeig Isabel II, és de composició neoclàssica, amb pilastres jòniques gegantines. A les quatre cantonades de l'edifici hi ha cúpules de casquet sobre la coberta que originalment servien com a dipòsit d'aigües”[9].

Bibliografia