Casa Cornet o Palau Castell de Pons

¡Abajo las Murallas! ( tornar al mapa)

Anteriorment, en aquest solar hi havia hagut la casa renaixentista Mai-Pinós, propietat de Miquel Mai[1].

Per herències, la casa passa a mans de la família Pinós. Durant els bombardeigs de la Guerra de Successió fou parcialment destruïda.

A principis del segle XIX, el terreny era ocupat per dues cases, propietat del marquès de Barberà, Josep Esteve Galceran de Pinós-Santcliment i Sureda, que van ser repartides entre els nous propietaris, entre ells Antoni Cornet.

L’any 1803 es demana permís per construir un nou edifici, enderrocant l’antiga construcció. L’any 1805 s’inicien les obres de la nova construcció.

L’any 1824 Antoni Cornet vengué la casa “al comerciant Isidre Inglada, que aprofitaria per adquirir també la finca veïna al carrer del Pi per construir un magatzem a planta baixa i un pati elevat”[2]. L’any 1852 la casa és comprada per Dolors Vraux Codolà, esposa del polític i advocat Antoni Castell de Pons[3], “director general d’Agricultura, Indústria i Comerç, persona que va popularitzar el nom de la propietat, ja apareix domiciliat, com a mínim des de l’any 1820, al número 9 del carrer del Pi”[4].

“Fins al s. XX el pis principal havia estat habitat pels propietaris de la finca, mentre els pisos superiors, amb accés independent, eren llogats”[5]. A partir de 1953 el Cercle Artístic de sant Lluc s'instal·là al pis principal de la finca. El Cercle per tal de construir dues aules de pintura substituí el pati elevat per una construcció desafortunada, construïda en dues fases, l'any 1954 i el 1973.

La casa Cornet és un edifici neoclàssic, típica mostra de l’academicisme romàntic del segle XIX, format per “dos volums diferenciats: el primer, afrontat al carrer dels Boters i del Pi, configurat per planta baixa, entresòl, planta noble, dos pisos i terrat; i el segon, adossat a la banda del carrer del Pi, configurat per planta baixa i pis. El cos principal disposa de dues façanes afrontades a ambdós carrers: les dues presenten carreus de pedra de Montjuïc, el balcó corregut del pis principal i la cornisa que corona l'edifici. Els dos frontis organitzen les seves obertures en eixos verticals perfectament alineats: a la façana principal, sobre el carrer Boters, tres eixos; i set a la façana del carrer del Pi. El cos secundari, antic espai del jardí elevat, presenta tres portals en planta baixa. La planta noble conserva, en gran part, la seva decoració original”[6]. S’ha conservat tota la decoració pictòrica del sostre del pis principal, obra  de Pau Rigalt i Fargas, pintures al·legòriques a partir de temes mitològics que, “en termes generals, tot el grup pictòric constitueix un exemple paradigmàtic de la utilització, abusiva i reiterativa, d’un vocabulari artístic molt estereotipat i convencional que desemboca en una absència de postulats artístics novedosos”[7].

Bibliografia