Palau Mercader

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

A inicis del segle XVIII es construeix una casa benestant al carrer Lledó segurament sobre estructures més antigues. “Tot i que actualment no és visible cap testimoni constructiu i material anterior a les cronologies barroques la façana de la casa que dóna al carrer Sotstinent Navarro forma part del traçat murari romà. Malgrat les obertures barroques visibles a la dita façana, molt probablement a sota del revestiment encara es conserven algunes de les finestres del mur defensiu romà i especialment alguna de les torres”[1]. Les reformes que ha sofert al llarg del temps han modificat l’estructura interior del projecte original barroc.

El palau Mercader era la residència de Felip Mercader i de Saleta, qui va “va rebre successivament els privilegis de cavaller (1775) i de “noble” (1796), i els seus successors foren comtes de Belloch en el segle XIX”[2]. Família de botiguers i mercaders ,  “per  la  línia  paterna,  Felip  Mercader  era  descendent  de  Josep  Mercader  Sabater  i  Sitges, que procedia d’un llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, alguns dels quals van dedicar-se a la política, com Magí Mercader i Galí (1629-1700), i el seu fill Magí Mercader i Moragues (1658-1732), casat amb Francesca Sabater i Sitges, avis de Felip  Mercader. Els Mercader augmentaven el seu patrimoni a cada generació mitjançant les seves aliances matrimonials”[3].

L’any 1764 Felip de Mercader i Saleta es casà amb “Maria de Sadurní i Cànovas, filla única del mercader Josep de Sadurní i Nadal. La  núvia  era  l’hereva  universal  d’un  patrimoni  enorme[4]  radicat  a  Barcelona  i  estès  per  diverses vegueries. El fill d’aquest matrimoni, José Ignacio de Mercader i Sadurní, es casà amb Maria Antonia de Novell, una altra hereva de gran patrimoni i fortuna. El seu fill, Ramon Mercader Novell[5] es casà amb Maria de las Mercedes Belloch, i el seu descendent, Joaquim Mercader Bell-lloc, fou revalidat com  a  comte  de  Bell-lloc  el  1871”[6], per part del rei Amadeu I de Savoia l’any 1871 .

Entre els anys 1857 i 1993 fou la seu del Col·legi de sant Rafael i Asil de Serventes. Actualment, l’edifici està rehabilitat i acull una Escola de Turisme.

És un edifici de planta rectangular, articulat al voltant d'un pati amb escala de dos trams i coberta amb voltes d'aresta sobre arcs rampants, al voltant del qual “es desenvolupen els recorreguts i les dependències dels diversos nivells. L'edifici disposa de cinc nivells d'alçat (planta baixa, entresòl, principal, primer i segon pis) tot cobrint-se la finca amb un terrat pla transitable”[7]. Aquest pati constitueix “un dels millors exemples d'escala coberta de l'arquitectura domèstica benestant barroca”[8]. La façana principal, afrontada al carrer Lledó conté uns esgrafiats que revesteixen els murs a partir de la planta baixa; en ella s’obre una gran portalada que serveix com accés a la casa. 

Bibliografia