Palau March de Reus

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

“Fins a 1775 la subsistència de l'últim tros de muralla de la Rambla, que corria des del carrer d’Escudellers fins a les Drassanes, havia impedit la construcció d'edificis a la dreta d’aquesta; després de l'enderrocament, la casa March seria de les primeres construïdes”[1]. La decisió dels March de construir-hi la seva residència no és arbitrària, ja que al darrer terç del segle XVIII la Rambla, ja lliure de la muralla, es convertí en un espai on les famílies benestants escollirien per construir les seves cases.

“Si interroguéssim a “l’home del carrer”, ens diria que, per construir un edifici qualsevol -gran o petit, modest o luxós- allò que primer cal fer és obtenir —comprar— el terreny sobre el qual es bastirà; en segon lloc, formar un projecte; després, demanar la seva aprovació a l'organisme competent; tot seguit, formalitzar una contracta amb un constructor; i, finalment, executar les obres. (...). Aquesta era també la seqüència a la qual l’estudiós, abans d'enfrontar-se amb la documentació, creia que s'ajustaria l'edificació del palau Marc. Però ben aviat va comprovar que, en aquest cas, la lògica i els fets seguien camins divergents, perquè primerament havien començat les obres (el 5 de juny de 1775); després s'havien adquirit els terrenys (una part el 7 de juliol de 1775 i la resta el 18 d'abril de 1777); en tercer lloc s'havia verificat la contracta entre el propietari i el constructor (el 18 d'agost de 1775); tot seguit, segons sembla, havien estat traçats els plànols, explicitant una idea —un plantejament— anterior; i, finalment, s'havia demanat i obtingut el corresponent permís d'obres de 1776)”[2]. Aquesta anomalia “és fàcil d'explicar: la jurisdicció del municipi es limitava a la part dels edificis contigua a les vies públiques, és a dir, a la façana i poca cosa més”[3]. No es demana el permís, perquè fins aleshores s’havia estat treballant a la part central i posterior de l'espai edificable.

Entre el 1775 i el 1780 el comerciant Salvador Marc feu construir la seva residència. “Aquesta construcció d'aspiracions palauenques exemplifica perfectament el mode de vida de la nova burgesia comercial de la ciutat i el seu desig d'assolir el mateix estatus que l'aristocràcia tradicional”[4]. L’any 1791 el seu fill realitzà millores i complementà el moblament i decoració interior amb motiu del casament dels seus fills. “A partir d’aquest moment, el casal dels March es convertí en un dels més bells i apreciats escenaris per a actes socials de l’aristocràcia i de l’alta burgesia de la ciutat”[5].

L’any 1876 l’edifici fou adquirit per l’indià Tomàs Ribalta i Serra, qui reformà l’edifici “transformant l'escala i col·locant el relleu de marbre damunt el portal principal”[6].  Des de l’any 1892 fins al 1933 fou seu del Banc d’Espanya, que adaptà l’edifici a les noves necessitats, variant la façana posterior i cobrint el pati central amb una claraboia. Després de la Guerra Civil Espanyola seria ocupat per la Falange Espanyola. Des de 1981 és la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És un edifici de planta quadrada, amb dues façanes, la principal afrontada a la Rambla i la posterior orientada a l’antic jardí elevat. “L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera”[7]. Consta de planta baixa i tres pisos, la seva façana principal està resolta amb gran equilibri i simplicitat. A nivell del primer pis existia el jardí avui desaparegut.

Bibliografia