Palau Sessa- Larrard

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

L’història del Palau Sessa-Larrard ens situa al segle XV, quan el casal allí edificat era propietat de la família Gualbes, banquers i comerciants molt poderosos a la seva època. L’any 1499 venen la casa a Pere de Cardona, fill bastard del comte de Cardona Joan Ramon Folc III de Cardona. Pere de Cardona, fou Bisbe d'Urgell, president de la Generalitat de Catalunya, arquebisbe de Tarragona i lloctinent de Catalunya. “El 1499 féu millores a la seva residència al carrer Ample, que esdevingué, juntament amb la residència estival de la Rambla —on allotjà personatges importants, com ara Adrià VI (1522) i Francesc I de França (1525)—, un dels palaus més luxosos de la ciutat i un dels seus centres culturals”[1].  A partir d’aleshores la casa serà coneguda com la Casa de l’arquebisbe de Tarragona. Fou residencia habitual del rei Carles I mentre era a Barcelona.

A la segona meitat del segle XVI el casal era propietat de Ferran Folc de Cardona-Anglesola i de Requesens, almirall de Nàpols, duc de Somma. La casa era coneguda aleshores amb el nom de Casa de l'Almirall. De nou la propietat canvia de mans; ara la casa era propietat de Joan Terés i Borrull, bisbe d’Elna i Tortosa, arquebisbe de Tarragona, que de 1602 a 1603 fou virrei de Catalunya; per aquest motiu la casa serà coneguda com a Palau del Virrei.

La casa passà aleshores a la família Fernández de Córdova, ducs de Sessa, “que en residir a la cort de Madrid, abandonaren la casa, que arribà a finals del s. XVIII en estat de ruïna total”[2].

L’any 1772 el duc de Sessa va decidir construir una casa nova, sense conservar parts de l’antic casal. Entre 1772 i 1778 s'edificà de nova planta el palau Sessa.

“Només sis anys després de la fi de les obres, l'any 1784, el Duc de Sessa llogà la seva casa a "Rentas del Tabaco", el monopoli fiscal tabaquer que tants ingressos reportà a l'Estat i la Corona. L'any 1799 el casal fou adquirit per Joan de Larrard, cònsol de Dinamarca i banquer benestant. Amb el canvi de propietat, l'estructura de l'edifici patí importants modificacions: la supressió de l'escut heràldic dels Sessa que coronava el portal principal, l'enderroc parcial de la torre del terrat i la substitució dels arcs i cobertes de l'escala principal”[3].

La funció residencial de l’immoble perdurà fins a finals del segle XIX, quan l’any 1894 els escolapis de la ronda de sant Antoni llogaren l’edifici i hi fundaren el Col·legi  Calassanç. Aquest ocupà l’immoble, amb una interrupció durant la Guerra Civil Espanyola quan fou usat com a seu del Sindicat de l’Alimentació i com a txeca, fins a principis del segle XXI,  quan l'Escola Pia abandonà l'edifici.

És un edifici de planta rectangular, que “es troba en l'extrem nord-est de l'illa de cases delimitada pels Carrers Ample, de la Plata, de la Mercè i de Simó Oller. Disposa de tres façanes afrontades als tres primers carrers, i fa mitgera amb la parcel·la veïna. L'accés principal es produeix des del carrer Ample. L'estructura en alçat de la casa comprèn part de soterrani, planta baixa, entresòl, dos pisos i terrat, per bé que una part del pis principal disposa d'una planta intermèdia producte de reformes modernes. En el terrat es localitza una torratxa amb mirador que supera tres plantes d'alçada. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera”[4]. Tot l’edifici té “'un aspecte classicista propi de l'academicisme català de la segona meitat del segle XVIII”[5].

Bibliografia