Palau Alós

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

A l’edat mitjana, en terres alodials del monestir de sant Pere de Puel·les, es van construir diverses propietats. A finals del segle XVI s’agruparen quatre de les cinc finques, però sense unificar-les.

La família Amat, provinents de Terrassa, s’haurien instal·lat com a paraire, s’haurien instal·lat al barri de sant Pere a començament del segle XVII. Els Amat farien “fortuna com a prestadors, empresaris del tèxtil de llana i exportadors de manufactures”[1].

El 1610 Pau Amat  va comprar la primera de les tres cases “que foren l’origen d’una gran residència al carrer de sant Pere més Baix”[2]. L’any 1619 compra la segona casa, i el 1638 la tercera, la més gran. Aleshores, van començar les obres per convertir aquestes tres cases en una gran residència, obres que duraran de 1620 a 1642. Aquest edifici fou propietat de la família Amat fins, “com a mínim, el 1730. Entre aquest any i 1770 no apareixen més referències fins que a partir d’aquesta data la casa figura com la residència d’un membre de la noblesa, Francesc d’Alós, i es converteix en palau dels marquesos d’aquest títol”[3]. La gran casa va deixar de ser residència de la família Amat el 1689, i posteriorment serví com a caserna, tant pels exèrcits austriacistes, com pels borbons.

L’any 1738 Josep Francesc d’Alòs[4], futur marquès de Puertonuevo, comprà cinc propietats  situades al carrer de Sant Pere Més Baix, “Aquestes cases constitueixen la part més important de l’actual edifici, conegut erròniament amb el nom de palau del marquès d’Alòs, ja que Alòs no era en realitat el títol del seu propietari, sinó el cognom. La finca, tal com és avui, es completà posteriorment amb l’annexió de dues noves cases”[5]. S’executaren aleshores obres per tal d’unificar les edificacions en una única construcció, destinada a “respondre a uns usos ben diferents dels que havien tingut fins aleshores, de caire industrial i domèstic”[6]. Amb posterioritat s’hi afegirien la parcel·la del carrer d’en Mònec i una altra casa situada al carrer sant Pere Més Baix. A partir de 1757 el segon marquès de Puertonuevo va promoure reformes “destinades a convertir les antigues cases, més aviat humils, dels paraires i comerciants, en un palau destinat a evidenciar la categoria social i econòmica dels seus propietaris, d’acord amb els models de les residències de l’alta burgesia i la noblesa urbana d’aquest període”[7]. La casa resultant tenia dues plantes, cotxera, cavallerissa i un jardí, al qual s’accedia des de la primera planta.

Durant els segles XIX i XX la casa va patir “nombroses reformes i segregacions que acabaren per transformar profundament la seva estructura”[8]. Durant la Segona República va acollir el  Centre Obrer Aragonès; més tard s’hi establí la Penya Cultural Barcelonesa que restà dins l’immoble fins al 1994, moment en què la finca quedà abandonada.  Actualment acull el  Casal de Barri Pou de la Figuera. 

Bibliografia