Palau del marquès d’Alfarràs

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, sisè marquès de Llupià i quart del Poal, va casar-se amb Teresa de Ribes i d'Olzinelles, esdevenint d'aquesta manera marquès consort d'Alfarràs. A la segona meitat del segle XVIII s’estableix a Barcelona, on construirà una residència d’esbarjo a l’antiga torre Sobirana, des d’aleshores coneguda com a palau del marquès d’Alfarràs o palau Desvalls, avui en dia Laberint d’Horta. L’any 1774 va encarregar la construcció d'una residència urbana al carrer Dormitori de sant Francesc, avui en dia Josep Anselm Clavé, cantonada amb Nou de sant Francesc.

Aquella primera edificació barroca fou modificada al segle XIX amb una façana neoclàssica, que és la que avui conservem, lligat al procés d’urbanització de la plaça del Duc de Medinacelli. Al costat de la façana es trobaven uns jardins penjats. “Coneixem l'esplendor que havia tingut la casa gràcies a nombroses fotografies d'època, les quals mostren la sumptuosa decoració interior d'estil imperi i els jardins que, al costat de la nova façana donaven accés al carrer Josep Anselm Clavé. Destacava especialment el saló principal, de grans dimensions -com acostumaven a tenir aquest tipus de residències- amb nombroses portes que permetien la comunicació amb altres sales i parets decorades. Els murs estaven completament revestits amb pintures que imitaven una falsa arquitectura amb parelles de columnes de fust de marbre i capitells d'ordre corinti. Els intercolumnis presentaven uns plafons de marbre fingits i a sobre de cada porta un plafó on es representaven al·legories de les ciències i les arts, molt probablement perquè Joan Antoni Desvalls (marquès de Llupià i Alfarràs) fou president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Les columnes semblaven suportar un gran entaulament una cornisa decorada amb una sanefa grega[1]”.

Durant la Guerra Civil Espanyola l’edificació fou molt malmesa i es decidí enderrocar-la, conservant només la façana de tipus clàssic encastada a la nova edificació.  

Bibliografia