La Ciutadella

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

La idea de construir una ciutadella a Barcelona es remunta a mitjan segle XVII en el context de la Guerra dels Segadors. La seva construcció, però, no es durà a terme fins al 1716 en acabar la guerra de Successió Espanyola. “Per ciutadella hem d’entendre aquella fortalesa que, unida a les muralles i fortificacions d’una ciutat, també se’n separa, de manera que queda protegida dels atacs externs i alhora dels possibles atacs interns dels habitants de la ciutat on s’ubica. Es tracta d’una fortificació amb una finalitat més tendent al control del territori que no pas a la seva simple defensa i, per aquest motiu, se situava habitualment a ciutats conquerides mitjançant la guerra”[1].

“El 7 de març de 1716 el militar borbònic Miguel Aguilar escrigué: «Hoy día de la fecha a las siete y media de la mañana se empezaron los fundamentos de la Ciudadela […]. Hoy he observado muy malos semblantes en muchos de los naturales de esta ciudad. Creo en efecto de ver empezada, en evidencia, la Ciudadela que nunca creían»”[2]. Per a la seva construcció va caldre enderrocar un ampli sector de la ciutat. Es van enderrocar unes mil cases, que suposaven una cinquena part dels habitatges la ciutat, ocupant el 17% de la superfície total d’aquesta. “Es pot afirmar que entre els episodis que en la història de la ciutat transformen l’espai urbà barceloní, la implantació de la Ciutadella borbònica és indiscutiblement un dels més contundents, si no el més contundent”[3].

El projecte fou dissenyat per l’enginyer general Joris Prosper Van Verboom, conegut a la Península amb el nom de Jorge Próspero de Verboom. El resultat fou una fortificació de notables dimensions, d’unes 28, 6 hectàrees. Tenia una planta pentagonal, amb cinc baluards, i enfront d’ella una gran esplanada. “Bona part de l’artilleria fou instal·lada als baluards anomenats del Rei i de la Reina, que miraven cap a la ciutat”[4].

Fou enderrocada l’any 1869 i al seu solar s’hi construí el Parc de la Ciutadella. Actualment, només resten drets l'arsenal, el palau del governador (ara, Institut Verdaguer) i la capella (ara, parròquia militar).

Amb relació a l’arsenal, construït l’any 1717, “durant el segle XVIII sofrí restauracions i reformes, tot i que mantingué la seva fesomia fins al segle XIX, amb les restauracions fetes amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Fins llavors, les formes apuntaven clarament a certs elements del classicisme setcentista francès”[5]; l’any 1869 la Ciutadella fou enderrocada i l’arsenal convertit en caserna; vint anys més tard l’Ajuntament decidí convertir-lo en palau reial i per aquest motiu “a l'alçada del primer pis s'obriren tres balcons a la façana, que es decorà amb esgrafiats. El cos central fou ampliat en alçada, i es van ocultar la cúpula sobre el creuer de les naus axials ortogonals que ordenen l'espai central, A dalt de l'afegit es col·locà l'escut reial que hi havia a l'entrada de la Ciutadella, a la Porta de Socors. Dels quatre patis interiors, un es convertí en escala d'honor de marbre i a l'interior del primer pis es va col·locar diversa ornamentació”[6]. La reina, però declinà la cessió de l’edifici i l’Ajuntament pensà aleshores a destinar-lo a Museu Municipal d’Art; calgué aleshores ampliar l’edifici, afegint dos cossos laterals amb “estil historicista sensiblement híbrid respecte de la construcció original del segle XVIII”[7]. L’any 1932 l’Ajuntament de Barcelona cedí l’edifici per tal que es convertí en la seu del Parlament de Catalunya.

L’antiga capella de la Ciutadella es trobava al vèrtex sud de la plaça d’Armes. És un temple d’una sola nau, amb absis semicircular, transsepte i cúpula ovalada sobre el creuer.  “El 1888, després de l'Exposició Universal es va modificar l'església enderrocant els pavellons laterals, el mur que tancava l'illa i es van tapiar els espais entre els contraforts”[8].

Bibliografia