Casa Gomis

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

A mitjans del segle XVIII el mercader Francesc Gomis comprà unes finques d’origen medieval al carrer de la Barra de Ferro. L’any 1791 es van concedir permís per les obres sol·licitades. No se sap amb exactitud l’abast de les obres, però sí que uní les dues finques preexistents i va reedificar totalment la façana, enderrocant totalment les antigues i construint-ne una de nova. Avui en dia al pis Principal s’han trobat “la presència de restes anteriors a l'actual edificació i que hom podria emmarcar en una cronologia medievals”[1]. D’aquelles obres de finals del segle XVIII també corresponen l’organització interna de tot el pis Principal i bona part de la finca.

La casa Gomis es localitzava “en una illa de cases que, antigament, era molt més àmplia, ja que abraçava totes les parcel·les compreses entre el carrer de la Barra de Ferro i el carrer Boquer”[2]. La situació canvià, però amb l’obertura del carrer de la Princesa entre els anys 1853 i 1860. L’any 1854 l’Ajuntament expropià part de la finca, en total 7.670 pams, 4308 de la part edificada i la resta d’un jardí que disposava de cascades, sortidors i arbres fruiters. Amb l’obertura del nou carrer també canvià la façana principal de l’edificació. “La construcció d'una nova façana provocarà un gir de 180° en l'orientació de la finca. Aprofitant el nou carrer Princesa, que tant valor proporcionarà als edificis que albergui, es decideix prioritzar l'entrada a la casa per aquest carrer i no per Barra de Ferro com havia estat fins aleshores”[3].

Aproximadament l’any 1910 es reformà el vestíbul i la nova escala de veïns. L’any 1928 es contractà un arquitecte per construir la tribuna modernista que avui es pot observar a la façana del carrer de la Princesa. L’any 1958 la finca es dividí en règim de propietat horitzontal, les obres de la qual “desfiguraren els espais i la circulació originals i destruïren de manera parcial l'aparell decoratiu de l'edifici. L'any 2002 la restauració de l'edifici (consistent en la recuperació de l'espai i la circulació originals, així com els seus volums decoratius)”[4].

Bibliografia