Casa Fàbrica Magarola

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

La família Magarola tenia una branca noble, que habitava en un  casal, conegut posteriorment com a palau Magarola, situat al carrer de la Portaferrissa. La família, tenia també, unes branques mercantils, una de les quals, formada pels germans Francesc i Fèlix  de Magarola i de Margarit, comerciants de la ciutat de Barcelona, s’iniciaren en el negoci de les indianes.

Amb aquest objectiu, l’any 1755 els germans Margarola i de Margarit van fundar una fàbrica d’indianes al carrer dels Tallers. “El procés de formació de la fàbrica es va produir a partir de la concentració, en una sola propietat, de sis diferents designes o unitats registrals i en un primer moment s’instal·là reutilitzant els edificis antics”[1]. No serà fins a l’any 1779 que iniciaran l’enderroc de les antigues construccions, i iniciaren la construcció de la nova casa fàbrica, “dissenyada com a un gran palau neoclàssic, una forma d’ostentació il·lustrada d’aquells comerciants procedents de l’alta aristocràcia”[2].

L’edifici resultant era una casa amb façana al carrer dels Tallers, de planta baixa, tres plantes i golfes, que encara avui en dia podem observar. Consta d’una façana molt extensa, d’un  neoclassicisme acadèmic, composta per tres cossos simètrics realitzada amb grans carreus de pedra. “Ultrapassada l’entrada principal i l’escala de la planta noble, s’accedia a un pati que arribava per la part posterior fins a la Muralla de Terra i al voltant del qual s’organitzaven les “quadres” o obradors, construïts amb la clàssica estructura d’arcs”[3].

“La casa Magarola va ser una de les fàbriques pioneres més transcendentals en la introducció de la manufactura de les indianes, del tissatge i de la filatura a Catalunya, però també en la formació d’un model d’empresa, del qual un dels transmissors fou Erasme de Gònima”[4].

El 1826 la fàbrica és llogada al fabricant de filats de cotó Isidre Cruells associat amb Joan Traveria, “galoner" o fabricant de sedes. “Entre 1877 i 1882, la Casa Magarola va perdre el seu ús industrial i va ser ocupada pel Seminari de l’Arquebisbat de Barcelona, en abandonar aquest els antics edificis annexos a l’església de Betlem. També s’hi instal·là la Biblioteca pública episcopal del Seminari fins al 1882, quan fou construït el nou edifici al carrer de la Diputació. D’aquesta època deuen datar les transformacions més importants de l’interior de la casa fàbrica, per les quals es van perdre les distribucions i decoracions originals, malgrat que el traçat general de la planta no va sofrir cap alteració important”[5].

A la primera dècada del nou-cents l’edifici del carrer dels Tallers va ser ocupat de forma parcial per entitats de caràcter cultural: l’Ateneu Obrer de Barcelona i el Círculo Mallorquín”.

L’any 2002 es realitzà una rehabilitació interior, amb motiu de la subdivisió de l’edifici en apartaments.

Bibliografia