Palau dels Despujol o Palmerola - Palau del comte de Fonollar

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

El palau dels Despujol o Palmerola, coneguda a partir del segle XIX com a palau del comte de Fonollar és una edificació construïda a principis del segle XVIII al carrer Portaferrissa, cantonada carrer d’en Bot.

Els Despujols, una de les famílies més antigues de la noblesa catalana,  hi construí una casa, de la qual encara es conserven “alguns elements d'un palau del segle XVIII com ara el vestíbul -cobert amb volta de quatre punts- i l'escala -coberta amb voltes rampants que es recolzen sobre columnes d'ordre toscà”[1].

El 1776 sofrí importants reformes, així com l’any 1784 quan es convertí en una sumptuosa residència de la mà de Francesc Xavier Despujol de Alemany-Descatllar, I marquès de Palmerola, que van incloure la reforma de la planta noble i la construcció del gran saló de doble altura. “El creixement econòmic català de l'últim quart del segle XVIII, es va traduir en la proliferació de nous habitatges de nobles i burgesos que van tractar de mostrar amb elles el seu poder social i econòmic. La majoria d'aquestes cases grans contenen un gran saló central decorat amb programes iconogràfics que tracten de reafirmar socialment als seus propietaris i en el cas de la noblesa, observem un ús dels seus antecedents familiars com a argument de reafirmació social. Aquest és el cas del Palau Palmerola, en el saló del qual, la família Despujol mostra els principals fets històrics en els quals han participat des d'època medieval, així com la seva fidelitat a la corona”[2].

Per successió la casa passà a mans del seu fill, Francesc de Paula de Despujol i de Vilalba, II marquès de Palmerola. En morir aquest darrer sense successió la casa passà a mans del germà del seu pare, Ramón Gaietà Despujol i de Vilalba, IIII marquès de Palmerola, i comte de Fonollar per matrimoni.

Aquella casa del segle XVIII avui és pràcticament irreconeixible, a causa de la reforma de l’any 1857, consistent en la “unificació de la façana i una intervenció en la sala noble”[3].

Posteriorment, vers el 1870 Eusebi Güell llogà una part de l’edificació i la remodelà, vivint així, durant un temps al costat del seu cunyat, Claudi López i Bru, II marquès de Comillas, que habitava al palau Moja o palau del marquès de Comillas.

Bibliografia