Casa fábrica Gòmina o Ca l’Erasme

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

L’any 1780 pintador d’indianes Erasme de Gònima i Passarell, va deixar la direcció de la fàbrica Magarola, situada al carrer dels Tallers, i “s’establí per compte propi al carrer del Carme, a base, també, de la concentració de diverses parcel·les del format medieval”[1]. Allí construirà una gran casa fàbrica, el palau on va residir i construí habitatges per a operaris, sota un model productiu familiar-patriarcal”[2], que es convertirà en el recinte industrial més important de la ciutat del moment.

L’any 1781 “es presentà a l’examen de rigor per al reconeixement com a fabricant, el qual va aconseguir el mateix 1780”[3].

 L’any 1783 adquireix els primers terrenys i dos anys més tard sol·licitava permís per a la construcció de la fàbrica al carrer de la Riera Alta; l’any 1788 s’inicià la construcció de la seva residència, casal de severa façana neoclàssica. Durant els anys següents continuà l’adquisició de parcel·les i enderrocant cases d’origen medieval per anar ampliant la fàbrica.

“L’agost de 1785, Gònima sol·licità llicència per a la construcció d’una gran fàbrica, les obres de la qual duraran bastant de temps. La primigènia fàbrica del carrer de la Riera Alta era un edifici de nova planta, de 254 pams (49,27 metres) de longitud, 8 metres d’amplada i dues plantes d’alçada i coberta de teula, destinat exclusivament a la fabricació. Va ser projectat per un mestre d’obres desconegut, construït amb estructura tradicional i decorat amb uns excel·lents esgrafiats”[4].

El conjunt fabril estava delimitat per un costat pel Convent de les Jerònimes i els carrers del Carme i de la Riera Alta. Estava composta per tres plantes, la superior cega per respectar la clausura de les monges caputxines[5], i estava especialitzada en “l'estampat de teles de lli i de cotó per al mercat americà (indianes)”[6].  

“Aquesta primera fàbrica, la “Quadra de pintados” de Riera Alta, va ser l’edificació d’aquesta mena més gran de la ciutat, assolint, amb les seves ampliacions, fins al centenar de metres de longitud. Aquesta tipologia per pavellons longitudinals, estratègia destinada a la delimitació d’un recinte industrial i a obtenir rendiment de la llum, durant uns anys va ser típica al Raval, on, a diferència del barri de sant Pere, era encara possible disposar de terrenys amplis. Però va ser excepcional durant un període de temps, fins que la densificació i l’increment de la demanda obligarà a guanyar alçada”[7].

“L’any 1788, Erasme Gònima inicià la construcció de la seva residència dins del recinte industrial, una casa-palau de traçat neoclàssic. (...). L’edifici, situat al carrer del Carme, estava format per dos cossos juxtaposats simètricament, cadascun dels quals amb escala de veïns i patis centrals propis, corresponents a dues fases constructives diferents. (...). L’accés al palau es realitzava a través d’un típic pati barroc català amb escala, sota un pòrtic rampant, arcs escarsers i barana de ferro forjat i brancals de pedra”[8]. 

“El procés de compres i enderrocs d’antigues parcel·les medievals continuà, per donar lloc a les ampliacions de la fàbrica que s’havien realitzat l’any 1791. En total es va arribar a cobrir un front de 100 metres de longitud, tancant per la façana del carrer de la Riera Alta tot el recinte industrial. L’objectiu econòmic de tanta inversió devia estar en la integració de la filatura manual del cotó dins d’un sistema de fàbrica mecanitzat”[9].

La fàbrica s’anà ampliant fins a assolir un espai fabril que ocupava uns 500 operaris, incloses 200 criatures. Erasme de Gònima també va voler construir una colònia obrera en el mateix espai, i el projecte de construcció de 90 cases fou parcialment dut a terme. “El conjunt fabril, format per la fàbrica, el palau i els habitatges era presidit per una curiosa torre-campanar de base octogonal que regulava la marxa de la jornada laboral, on hi havia un oratori particular des de 1792”[10]. Va ser el primer rellotge-torre que un particular tingué a la ciutat. ““Màquina de màquines”, va esdevenir un referent a la vida ciutadana, ja que era, darrere de les torres de la Seu, les de santa Maria i la de la Reial Audiència, una de les més grans. D’estructura vuitavada, la torre del campanar es va coronar, en una segona fase, amb una figura en forma d’àngel, que assenyalava la direcció dels vents. També va ser llavors quan s’hi van instal·lar unes campanes més grans, per la qual cosa Erasme de Gònima va haver de demanar un permís especial, que finalment aconseguí gràcies a la seva amistat amb el marquès de la Mina, segons explica el baró de Maldà. La torre-campanar va causar una gran impressió en els ciutadans i va ser qualificada de “pensilis”, per la seva estructura penjant”[11].

L’any 1799 Gònima adquiria, dins una política de compres encara més ambiciosa, “al ric comerciant Baltasar Bacardí l’antic Hort d’en Ferlandina per destinar-lo a una operació urbanística de gran abast amb la construcció d’habitatge obrer col·lectiu. Efectivament l’any següent, el 1800, Gònima encarregava al mestre d’obres Miquel Bosch i Glacials la construcció d’un gran edifici de cases de veïns de 5 plantes d’alçada per uns 110 metres de façana, al carrer de Fernandina que creiem es va arribar a construir en aquest mateix carrer, si consideren el plànol d’urbanització dels Horts de Ferlandina de 1845, operació impulsada pel seu net Erasme Janer amb el traçat d’un nou eixample, nucli inicial del després anomenat eixample de Ponent”[12]. L’any 1800 Gòmina adquiria “l’antic Magatzem de Palla del Rei del carrer del Carme i es continuaren les edificacions del carrer del Carme; d’aquesta manera es va completar l’ocupació del front del carrer, fins a delimitar la propietat amb el convent de les Jerònimes, cap a l’any 1810”[13].

A la mort d’Erasme de Gònima l’any 1821 el seu nét Erasme de Janer i de Gònima el succeí a la direcció de la fàbrica. Aquest realitzà reformes que afectaren la casa fàbrica i la residència del carrer del Carme. “L’any 1839 reformà les obertures de la fàbrica del carrer de Riera Alta per donar més llum a les quadres”[14], realitzà una important reforma del Palau Gònima el 1847, i “va escometre la modernització de l’antiga fàbrica de ca l’Erasme amb l’adquisició d’una màquina de 10 CV de potència instal·lada des de 1849,  que serà destinada posteriorment al lloguer de la força del vapor. D’aquesta data devien ser probablement també dos pavellons més que es varen construir a l’interior del gran pati”[15].

Amb l’arribada de la mecanització a la fàbrica i la crisi de la manufactura d’indianes, la fàbrica  va ser llogada a diferents industrials de teixits a mitjan segle XIX. L’any 1865 es realitzaren algunes reformes al palau del carrer del Carme.

La fàbrica fou bombardejada durant la Guerra Civil Espanyola; posteriorment fou enderrocada i substituïda per habitatges “que es beneficiaran de l’obertura del carrer anomenat d’Erasme Janer, en honor dels seus antics propietaris”[16].

Del conjunt d’edificacions que formaven el conjunt fabril només es conserva la residència principal, “prototip de la residència d'un fabricant que adopta formes de vida properes a l'aristocràcia tradicional”[17]. És un habitatge format per dos cossos juxtaposats, formant un cos rectangular, amb façana classicista i sòbria. Actualment es troba compartimentat en diversos apartaments en règim de lloguer.

Bibliografia