Oratori de la Congregació de sant Felip Neri

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

La Congregació de l'Oratori de sant Felip Neri, fou fundada a Roma per Felip Neri, i reconeguda mitjançant una butlla papal l’any 1575. Felip Neri no va voler constituir mai formalment un nou orde religiós, per la qual cosa els membres de la congregació no emetien professió de vots, i les comunitats que es constituïen eren autònomes, si bé es regien per unes constitucions que van ser aprovades definitivament el 1612 pel papa Pau V.

A Barcelona, la instal·lació dels Felipons a la zona comença l’any 1673 quan trobem la compravenda, en nom de l’ordre dels Felipons, d’una “una casa bastant gran i rònega d’origen medieval[1] que es trobava al final d’un carreró sense sortida que es coneixia com a carrer de Mossèn Colom”[2], casa que es transformà en convent i “la capella provincial de l’ordre dels Felipons. La consagració de l’oratori es devia fer sense haver-hi acabat els treballs, possiblement al saló principal de la casa, decorat amb domassos i tapissos”[3].

Aquest primer espai conventual va resultar massa petit i per aquest motiu l’any 1674 s’iniciaren les obres d’un nou temple que es consagrà l’any 1677. Però també aquesta nova construcció devia tenir un caràcter relativament provisional, ja que l’any 1721 es començaren les obres d’un segon temple, el temple que avui en dia ocupa la plaça, obres que  no s’acabaren fins al 1751.

Tot aquest procés constructiu va anar acompanyat, per tal de poder ampliar el temple, de l’adquisició i enderrocament de cases que donaven al carrer de la Palla, així com “al seu enderroc i també al desmuntatge dels trams de muralla que contenien, que en certs llocs ja devia presentar un estat ruïnós”[4].

“Aquests treballs, de dimensions destacades, es tradueixen en un canvi important en el parcel·lari tradicional, amb l’aparició d’una nova propietat de grans proporcions i amb una alineació i una orientació completament noves i alienes a les parcel·les anteriors”[5]. El carrer de Mossèn Colom passà a conèixer-se com a carrer de sant Felip Neri. “Al final del carreró, que fins llavors era tan sols un cul-de-sac, s’obria la nova placeta de sant Felip Neri, que aleshores ocupava una superfície força més reduïda que la plaça actual”[6].

Durant la segona meitat del segle XVIII la residència o convent dels felipons fou reedificat en bona part.

L’Oratori de sant Felip Neri és format per l’església i la a casa-convent. Amb relació a l’església, “es tracta d'una església de nau única i capelles laterals intercomunicades, creuer i absis rectangular, trets típics del segle XVIII català. La façana, de línies simples i coronament semicircular, que recorda traces d'enginyers militars, conté, entre el portal i un òcul, una fornícula amb imatge del sant titular, similar a la que hi ha al mur de l'església que dóna al carrer Palla”[7]. El temple té annexa la casa de la Congregació de l'Oratori on viuen els clergues seculars. La façana principal, en el seu centre, “es troba la porta gran que guarda la porta de la casa. La portalada és d'estil clàssic, amb dues pilastres, i contrapilastres amb plafons senzills d'ordre toscà. El fris d'ordre dòric, guarda un medalló amb una orla i un cor de sant Felip Neri, i als costats s'inscriu AD MDCCLXXVII, la data de la construcció, Anno Domini 1777. Sobre el frontó, descansa als costats unes garlandes de motius florals, coronats per una creu amb un senzill relleu que sobresurt de la línia de façana”[8]. A la planta baixa de la casa de la Congregació de l'Oratori hi trobem la porteria, un petit jardí, el claustre[9], l’antic  refectori[10], l’antic rebost i cuina[11], el traster i la sala de la Custòdia, la sala d'assaig del cant gregorià, i la sagristia. A la primera planta, entre altres dependències trobem la Capella Privada de la Congregació, i a la segona planta  trobem la biblioteca. Aquesta “està dividida en dos cossos, el primer entenent est com la biblioteca principal, disposat sobre la sagristia, la seva escala, i el traster d'aquesta. El segon cos està disposat sobre el magatzem del campanar, situat en un nivell inferior al cos principal, al qual s'accedeix també per l'escala del campanar”[12].

Tant l’església com la residència van patir l’embat d’un bombardeig durant la Guerra Civil Espanyola, en les seves façanes de la plaça.

Bibliografia