Convent de sant Sebastià

La Barcelona de la Ciutadella ( tornar al mapa)

L’església o capella de sant Sebastià fou construïda entre els anys 1507-1509 com a exvot per una epidèmia de pesta. “Va estar sota el Patronat de la ciutat des de la seva erecció fins al segle XVIII quan passà al servei dels caracciolins[1], que van aixecar al seu costat un convent”[2]. 

Els Clergues Regulars Menors, coneguts també com a “minorets” o “Caracciolins, eren un orde mendicant fundat a Nàpols, que l’any 1631 arribà a Barcelona. Posteriorment, marxen de la ciutat, però l’any 1652 tornen a Barcelona “i construeixen al mateix espai del carrer Oliver d’en Pla d’en Llull (on ja hi haurien edificat anteriorment) un convent, amb una església, que estava consagrada a l’Esperit Sant. Els menorets restaren en aquest convent fins al 1715, moment en què l’espai quedà afectat per la construcció de la Ciutadella i es van desplaçar a la Capella de sant Sebastià (a l’actual plaça d’Antonio López) i s’hi van construir un nou convent”[3] .

Així doncs, es pot dir que el convent estava format per dos cossos diferents: un correspondria a l’antiga capella de sant Sebastià, i l’altre al convent que es va aixecar de nou.

L’església era un edifici d’una sola nau amb dos trams i absis poligonal. El convent tenia quatre pisos, i acabava amb una teulada a dos vessants. “La façana principal, o sigui la que donava a la plaça, ostentava a cada costat una torre de base quadrada, acabada enlaire per una com a galeria o golfa, de tres petits arcs, i sobre una teulada piramidal de quatre vessants. No tenia més que una porta, aquesta col·locada en el centre del frontis, i era la de la porteria”[4]. El convent estava “envoltant el claustre de planta rectangular amb columnes jòniques monolítiques, amb façanes llises, amb finestres sense adorns i torres de planta quadrada, amb teulada a quatre vessants”[5]. El convent estava situat en un espai que avui ocupa la part baixa de la Via Laietana. Darrere seu tenia el carrer del Consolat, a la dreta un petit carrer anomenat de Capmany que el separava de l'edifici de la Llotja, davant el passeig d’Isabel II i a l’esquerra la plaça de sant Sebastià.

L’any 1835 el convent fou assaltat, i poc després desamortitzat. La Junta de Comerç de Catalunya va adquirir l’església i el convent i entre els anys 1851 i 1873, i el convent va acollir la primera Escola Industrial de Barcelona.

L’església i annexos foren enderrocats l’any 1868, i l’any 1909, arran de l’obertura de la Via Laietana, el convent també fou enderrocat.

Bibliografia