Església de sant Sever

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

L’any 1479 els Beneficiats de la Catedral[1] es van constituir com a comunitat de preveres[2], sota l’advocació de sant Sever.

En un primer moment “tenien església pròpia; primer restaren en una capella dins la mateixa catedral, i posteriorment a la petita església de sant Sebastià, aleshores construïda fora muralles a la zona on es construiria la Ciutadella”[3]. Amb el temps, però, gràcies a les donacions van decidir construir una església, al carrer que avui coneixem amb el nom de sant Sever, a prop del claustre de la Seu.

L’any 1691 es va construir una primera capella en un solar ocupat per cases propietat dels preveres. Aquesta fou construïda amb gran rapidesa, però “no devia agradar del tot a les necessitats o gustos de la Comunitat, ja queno van passar molts anys sense que sorgís el desig de substituir-la per una altra de millor i més gran”[4].

El 1699 es posa la primera pedra de la nova església, i el 1703 és beneit el temple, encara que la decoració no es va acabar fins al 1705.

“Condicionada per les característiques del terreny on s’aixecà, entre murs mitjaners, és de reduïdes dimensions, i la seva planta, per tant, obligadament simple”[5]. Es tracta d'una construcció barroca d'una sola nau, amb capelles laterals, creuer incipient i absis poligonal. La façana principal “està dividida en tres cossos verticals mitjançant grans pilastres que sostenen el frontó que corona l'edifici. La façana afrontada a la Plaça Garriga i Bachs data de 1929 i fou resultat de l'enderroc d'una finca veïna i la conseqüent urbanització d'una nova plaça al costat del claustre catedralici. En aquesta façana, una vertadera cortina arquitectònica de regust neoclassicista. L'excepcionalitat de l'edifici recau en el fet que conserva els seus trets originals, sobrevisquent excepcionalment a episodis revolucionaris i bèl·lics com cap altre conjunt del barroc barceloní ha fet”[6].

Bibliografia