.
Comunitat de clarisses que l’any 1562 van obtenir autorització per constituir-se en convent; el 1564 van obtenir l’autorització per a la construcció d’un convent i d’una església al carrer d’Elisabets.
L’església era d’una sola nau, amb tres capelles a cada costat; la façana de carreus, tenia una porta rectangular, amb frontó sostingut per pilastres corínties”[1].
La comunitat va haver d’abandonar el convent els anys 1814 i el 1835; finalment el 1880 la comunitat es va traslladar a Sarrià a un nou convent, i l’antic convent i l’església foren enderrocats.
[1] Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 233
Bibliografia
Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P.; 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 233-234
Pi y Arimon, A. A.; 1854, “Barcelona antigua y moderna. Descripción é Historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días”, Imprenta y Librería Politécnica Tomas Gorchs, pàg. 523-524