Convent de sant Francesc de Paula

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Convent dels Mínims, orde mendicant fundat per sant Francesc de Paula, els quals es van establir en uns terrenys a tocar de la riera de sant Joan el 1589. El 1597 començaren les obres de l’església, i malgrat fou beneïda el 1608, va estar en obres fins al 1615. Aquesta era de nau única, amb capelles laterals, amb creuer amb cúpula semiesfèrica, afegida el 1762, i absis rectangular.

El convent va ser construït, en la seva major part, al segle XVII, “a  jutjar per l'estil del claustre i les dates (1619 i 1644) en què sabem es treballava a la seva fàbrica”[1]. El claustre, construït a llevant de l’església, de planta quadrada, tenia tres nivells, dos d’ells amb galeries i el tercer tancat amb finestres.

La comunitat fou suprimida l’any 1835 i l’església, convertida en parròquia.

L’any 1838 la companyia Achon, Puigmartí i Cia. va una fàbrica d’estampats de cotó aprofitant les estructures de l’antic convent. “Els Achon varen afrontar la reutilització de les antigues estructures del convent de Sant Francesc de Paula, que disposava d’extensos horts fins a tocar la Muralla de Terra. Els terrenys i claustre foren ocupats, excepte l’església que va mantenir el seu ús com a parròquia, fet que va ser habitual durant aquells anys, com el col·legi de Sant Bonaventura o el convent de Sant Agustí, que contemporàniament també estaven adequant-se als nous usos industrials. Les estructures diàfanes dels claustres o els espais lliures dels antics horts possibilitaven una fàcil reconversió dels usos”[2].  Es van construir “quadres” en els antics horts del convent, i es va cobrir el claustre.

L’any 1854 un incendi destrueix completament l’interior de l’església. “Quant a l'exterior, la façana principal va sofrir la seva destrucció i renovació de tota la seva decoració antiga, al mateix temps que la del cos baix de la torre”[3].

A principis del segle XX per problemes financers dels hereus d’Achon la finca “és venuda judicialment i adquirida per l’empresa Riva i Garcia, principals importadors de cotó de tot l’estat. Entre el 1900 i el 1901 l’empresa Riva i Garcia començà l’enderroc de l’antiga fàbrica Achon i es va redescobrir el claustre de l’antic convent, el qual no havia estat enderrocat sinó que s’havia reutilitzat”[4]. S’enderroquen les edificacions, a excepció de l’església i es procedeix a la urbanització dels solars. Aquests seran comprats per l’Orfeó Català, el qual construirà en aquest solar el Palau de la Música Catalana.

L’església fou cremada el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola i reconstruïda; desapareixerà definitivament amb les obres d’ampliació del Palau de la Música a la dècada dels vuitanta  del segle XX.

Bibliografia