El convent de sant Gaietà, també conegut com a convent de l’Expectació de Nostra Senyora i Sant Maties, fou fundat el 1666 pels teatins a Barcelona. Aquests havien arribat a Barcelona el 1631 o 1632, i després d’ocupar diverses residències provisionals, construïren aquest convent a la confluència de la plaça de santa Anna i del carrer del Governador[1], avui en dia Duran i Bas.
L’església era de petites dimensions, d’una sola nau i absis rectangular; “el convent era una construcció d’aspecte adust, sense polideses ni ornaments de cap mena, a causa de la severitat i pobresa de la congregació que servia. Edificat a mitjans del segle XVII, ampliat després, fou abandonat el 1835 davant el perill de l’incendi revolucionari. Des d’aleshores, església i convent foren utilitzats per a diversos menesters”[2].
Un cop el convent fou abandonat, aquest es convertí primer en seu del teatre Tirso de Molina, o teatre Tirso; després s’hi instal·là un club de federalistes, una caserna de bombers, una escola i els jutjats municipals.
L’any 1941 començaren les obres d’enderrocament del convent: “primer fou enderrocat el convent, després l’església, i finalment una casa que hi era adossada, la permanència de la qual impedia la realització de tot un pla urbanístic”[3].
[1] O carrer de la Font Cremat o del Ganober
[2] Duran i Sanpere, Agustí. 1972, pàg. 531
[3] Duran i Sanpere, Agustí. 1972, pàg. 531
Bibliografia
Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P.; 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, pàg. 203-204
Duran i Sanpere, A.; 1972, “Barcelona i la seva Història”, Vol. I “La formació d’una gran ciutat”, Editorial Curial
Garcia Gargallo, M., 2002, “L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona: directori estadístic”, Tesis Doctorals, Departament d’Història Contemporània, Universitat de Barcelona http://hdl.handle.net/2445/35525