Col·legi de sant Àngel Màrtir

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Els carmelites calçats primer van construir un col·legi, dedicat a l’estudi de Filosofia i Teologia, a la procura[1] del monestir de Montserrat al carrer de la Portaferrisa, però poc després adquireixen una casa a la Rambla on construeixen un  Col·legi l’any 1593. “Al costat es va construir el Col·legi-Convent dels Franciscans, amb el qual compartirien una rivalitat acadèmica constant”[2]. “Portava el títol de sant Àngel Màrtir, sant frare del mateix ordre, la imatge de la qual ocupava un nínxol en la façana sobre la porta de la seva església”[3]

El 1790 fou enderrocat i refet de nou degut al seu mal estat i a l’obertura del carrer Nou de la Rambla, obert el 1788, a la vegada que s’alienava amb el nou traçat de la Rambla. El 1786 es posaven els fonaments de la nova església que s’acabà el 1792.

Fou desallotjat duran la Guerra del Francès, tornat a  ocupar el 1814, novament desallotjat amb el Trienni Liberal, i finalment exclaustrat arran de la desamortització.

Passà a diversos usos fins a esdevenir caserna de la Guàrdia Civil, i posteriorment de la Guàrdia Urbana, que encara manté caserna allà.

Tenia una església, “que consistia en una esplaiada capella de gust grecoromà, encara que molt senzilla, d'una sola nau, sense creuer, d'elevat sostre de volta, dividida per arcs transversals en quatre compartiments amb sengles i grans llunetes en els caps o costats d'aquests”[4]. Se’n conserva el claustre, de planta rectangular, amb galeries cobertes de  voltes d'aresta creuada.

 

 

[1] Representacions o delegacions d’alguns grans monestirs, establerts a Barcelona per facilitar el tràmit dels seus assumptes

[2] Garcia Gargallo, M., 2002, pàg. 22

[3] Barraquer y Roviralta, C.; 1906, pàg. 404

[4] Barraquer y Roviralta, C.; 1906, pàg. 404

Bibliografia

Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1947, pàg. 237

Barraquer y Roviralta, C.; 1906, “Las casas de religiosos durante el primer tercio del siglo XIX”, Imprenta Francisco  J. Altés y Alabart, Barcelona

Garcia Gargallo, M., 2002, “L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona: directori estadístic”, Tesis Doctorals, Departament Història Contemporània, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/2445/35525