Convent de Mare de Déu dels Àngels

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

A finals del segle XV una comunitat femenina de beates va rebre la custòdia d’una capella dedicada a Nostra Senyora dels Àngels situada extramurs de la ciutat a tocar del portal de sant Daniel.  Aquell mateix any prengueren l’hàbit de les dominiques.

A principis del segle XVI comencen en aquell mateix indret la construcció d’un convent, però a mitjans de segle el govern de la ciutat fa aturar les obres perquè no es considera adient la ubicació del monestir, ja que aquest podria ser un obstacle per a la defensa de la ciutat.

Com a compensació el Consell de la Ciutat els va concedir una capella al carrer Peu de la Creu. A partir de 1562 les monges es traslladen en aquest indret i comencen la construcció del nou convent. L’antiga capella fou incorporada a l'església conventual i transformada del tot.

Les obres van durar fins l’any 1566.

El convent és un exemple de gòtic tardà, de línies molt sòbries, on destaca la capella de  pòrtic renaixentista. L'església “L'església és d'una sola nau de cinc trams amb capelles laterals entre contraforts (interrompudes a mitjana alçada per un trifori a nivell del cor que té accés directe des del convent) i absis poligonal de cinc panys. La coberta és encara amb volta de creueria, amb els arcs formers apuntats i els doblers de mig punt. Sobre els dos trams dels peus de la nau es bastí el cor conventual. L'aparell és de paredat i de maó (voltes de maó de pla), només en alguns sectors apareix la pedra picada. L'església del convent dels Àngels és un dels molts exemples de pervivència del gòtic, per bé que força modificat el segle XVI, estil que sovint es combina amb elements de caràcter plenament renaixentistes, com ara la portada d'accés, a "la romana", amb frontó triangular”[1]. Del claustre, obra del segle XVI, “no en queda res i l'única galeria conservada fins ara devia ser força posterior”[2].

“L’església i la capella del Sagrament són dos edificis, un de més gran situat al sud-oest que és l'Església dels Àngels i  l'altre al nord-est, més petit i baix, que és la Capella del Sagrament. Ambdós es comuniquen entre si  a través d'obertures practicades en els murs que les  separen i, l'un i l’altre de manera independent, donen a les dependències del Convent”[3].

“La Capella del Sagrament és també un edifici entre mitgeres, que limita a llevant amb l'Església amb la qual ha estat sempre comunicada, i a ponent amb un antic edifici enrunat. La comunicació entre l'Església i la Capella es produeix a través d'un arc rebaixat de l'amplària de la primera crugia i, fa uns quants anys s'hi comunicava també a través d'un altre arc a la tercera. que encara existeix, però tapat. Aquest edifici originalment tenia dues plantes, la baixa que feia de Capella del Santíssim de l'Església i, la superior, avui pràcticament enderrocada, que correspon al que es denominava Casa del Capellà”[4].

“Antigament el convent dels Àngels estava construït per una sèrie de construccions, la majoria de les quals donaven al carrer i a la plaça dels Àngels, que  encara  avui existeixen.  Des  d'aquests edificis s'accedia a dos grans patis situats a l'interior de l'illa que han estat convertits  en plaça pública, juntament amb el solar que ocupaven d'altres construccions annexes que foren enderrocades”[5]. “Abans, aquests dos patis estaven separats entre si pel Dormidor del Convent, edifici central i llarg que penetrava des del carrer  fins al límit de la propietat”[6].

“El  pati de  llevant  que  actuava  com a claustre era de forma quadrada, formaven   els   costats  d'aquest quadrat. El Dormidor  Els darreres de les cases edificades  al llarg del carrer  dels Àngels entre les quals hi havia el Noviciat. Una franja construïda a l'interior de l'illa, segurament d'una sola  planta que allotjava diverses dependències al servei del Convent. I una tanca que cloïa el quadrat en la zona sud-est i que separava el Convent d'uns safareigs públics situats sobre el carrer de la Peu de la Creu, avui  també  desapareguts i el seu solar convertit en espai públic”[7].

“El pati de ponent en forma de trapezi a l'altre costat del Dormidor constituïa l'Hort de les  Monges  tres dels costats del seu perímetre estaven formats per una tanca que delimitava la propietat, un dels costats feia de façana al carrer de Ferlandina, l'altre feia de mitgera de les cases de l’interior de l'illa, el tercer feia de mitgera de les cases que donaven al carrer o plaça dels Àngels. El quart costal del perímetre era una façana del Dormidor”[8].

El Dormidor del Convent “es  tracta  d'un  edifici en forma  de paral·lelepípede allargat, amb façana al carrer dels Àngels al qual és perpendicular”[9]. “De les 3 plantes de l'edifici, la baixa fou destinada a les estances importants d'ús general, mentre les dues superiors allotjaven les cel les del Dormidor. Un petit sector de les golfes fou també habilitat”[10].

Amb relació al Noviciat i les cases annexes, “es  tracta  del  conjunt  edificat  amb façana al carrer dels Àngels i els darreres orientats a migdia, sobre l'antic  claustre del Convent. Són construccions entre mitgeres, bastides en diverses èpoques, comunicades entre si i, algunes molt modificades per reformes i afegits successius”[11].

Durant el segle XIX el convent patí dues exclaustracions, una l’any 1814, i l’altre al 1835.

El 1868 passa a ser parròquia, i l’any 1888 la comunitat demana vendre part del convent, permís que arribarà el 1906, quan es ven el convent, passant a ser un magatzem de ferros.

En l’actualitat “es conserven totes les seves construccions profundament modificades”[12].

Bibliografia