El convent de la Mare de Déu de la Bonanova

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Els  Trinitaris Descalços compraren unes cases a les Rambles, d'un tal Lleonar i Ferrer,  i el 1633 fundaren l’església i el convent de la Mare de Déu de la Bonanova. “Del conjunt no existeixen més dades que un plànol general dels solars i escasses descripcions. El primer temple va ser construït el 1638-39 i es va beneir en aquesta última data; a aquest període s'atribueix la façana, de la qual es conserven dibuixos deficients; tenia un pòrtic amb tres arcs, i un cos alt amb frontó i una fornícula”[1]; la façana, de fàbrica barroca, seguia la inclinació del carrer de sant Pau.

Estava situat a la Rambla de Caputxins, a la cantonada meridional del carrer de sant Pau, però en posició una mica anòmala. “Com el carrer de Sant Pau no cau perpendicular sobre la Rambla, sinó amb molta inclinació, així el temple mirava cap a l'embocadura de la Riera del Pi, avui carrer del Cardenal Casañas, i pel mateix allí en la Rambla a la seva cantonada formava un com a xamfrà imperfecte, la cara del qual es dirigia al centre de l'anomenat Pla de la Boqueria. Aprofitant el terreny que deixava el xamfrà, i fins i tot avançant-se dins de la Rambla, precedia al temple un atri descobert, o millor pati, de forma semipoligonal, voltat d'un reixat de ferro, sostinguda per petits pilars d'obra de paleta (....) que enlaire acabaven per una piràmide amb una bola en la cúspide”[2].

L’església constava d'una sola nau, i segons Barraquer Roviralta tenia gran semblança amb l’església de l’Oratori de sant Felip Neri. “El convent estrictament dit, queia a lest del temple i les seves dependències, formant una ala d'edifici, que partint de la testera de l'església i de la peça de després de l'absis, es dirigia cap a la mar. Entre ella i la Rambla trobàvem primer dos patis petits, i després la fila de cases de la Rambla, perquè aquesta ala quedava a esquena d'aquesta fila de cases del costat occidental de la Rambla. No arribava a el que avui és carrer de la Unió, la que llavors no existia; però poc li faltava. La porteria del convent estava en la Rambla contigua al temple, o sigui al costat meridional del pòrtic, fora de l'atri. Des d'ella per un corredor paral·lel al temple que passava fregant l'exterior del costat de l'Evangeli, s'arribava a la sagristia i á l'escala principal, la que s'obria, doncs, al costat del temple”[3].

El convent fou exclaustrat durant la Guerra del Francès (1808-1814) i també durant el Trienni Liberal (1820-1823). Durant la crema de convents de juliol de 1835 el convent fou incendiat i quedà en molt malt estat.

El 1844 s’enderrocà i en el seu solar es construí el Teatre del Liceu.

Bibliografia