Convent de la Mare de Déu de Bonsuccés

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Els Servites, Orde dels Servents de Maria, van arribar a Barcelona el 1576 i van residir en diversos espais, fins que l’any 1626, amb l’ajuda del Consell de la Ciutat, van iniciar la construcció del seu convent, consagrat l’any 1635, però les obres “van prosseguir almenys durant tot aquell segle i part del següent, reedificant-se la part posterior del convent l’any 1771”[1].

El convent, d’estil barroc, es trobava a l’actual plaça del Bonsuccés, on es trobava la façana lateral de l’església,  “perllongada fins al carrer de les Ramelleres[2] per l'angle del convent, una de les ales de la qual s'estenia perpendicularment a aquella, entre les cases d'aquest carrer i un pati interior; una segona ala, amb el De Profundis[3], el refetor i altres dependències secundàries tancava l'ala Nord-oest del pati”[4].

Amb la desamortització de 1835 els servites han d’abandonar el convent, i aquest es va ser ocupat per l’exèrcit, primer com a hospital militar i després com a caserna d’infanteria i cavalleria.

Durant la Guerra Civil Espanyola l’aviació alemanya van destruir bona part del convent, per la part del carrer de les Ramelleres, durant un bombardeig. “Degut a l’abandonament patit per l’edifici a partir del 1936, el 1945 es va procedir a l’enderrocament de tot el conjunt per convertir el solar en una plaça (plaça de Vicenç Martorell), a excepció de la torre, que actualment s’aixeca a la plaça de Bonsuccés, i que des de l’any 1952 s’ha fet servir com a Seu del Districte de Ciutat Vella”[5].

El cos conservat, una torre amb cos paral·lelepipèdic organitzat en tres plantes, que preserva com a porta principal una porta lateral de l’antic convent amb l’escut dels de l’Ordre dels Servites.

Bibliografia