Convent d'Agustines Penedides

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

L’any 1409 es fundà, en l’aleshores anomenat carrer d’en Canyet, avui en dia carrer de les Egipcíaques, un altre centre de reclusió exclusivament per a dones sota l’advocació de santa Maria Egipcíaca: la Casa de les Egipcíaques.

L’any 1680 la Casa o Convent de les Egipcíaques compra una parcel·la al carrer sant Pau, cantonada amb un carreró anomenat Travessera de les Hortes, en uns terrenys que constaven d’una extensa horta, una casa, dos aljubs i una sínia: allà serà conegut com a  Convent d'Agustines Penedides.

L’any 1688 comencen les obres i el 1699 ja es pot realitzar el trasllat. El 1706 es converteix en monestir, sota la Regla i Constitucions de l’orde agustinià.

“El convent no era molt espaiós i l’església, que estava al carrer de sant Pau, exteriorment ni interiorment oferia gens d’interès artístic. Al seu interior era petita i fosca; semblava un magatzem una mica elevat de sostre, a on havien col·locat un altar al fons i dos a cada costat. Exteriorment només mostrava una façana llisa que rematava amb un contorn ondulat, a la part superior de la qual hi havia una creu de fusta. Sobre la porta, existia una finestra circular ovalada”[1].

Les internes al convent havien d'obeir a unes normes recollides en un text d'aproximadament 1756, que portava com a nom Ordinacions, ques deuhen observar y guardar en el Convent de las Donzellas. Dins d’aquestes normes és recollida per exemple el que els administradors del centre anomenem Mare: “La Mare tenia llavors plena autoritat per a castigar i corregir a totes les dones perquè a través del càstig i de la correcció poguessin conèixer l'amor. La Mare, juntament amb la Portera, la Compradora, les Mestres i el Senyor Administrador, tenia el control absolut sobre les donzelles: decidia amb qui podien parlar; què podien menjar i en quina quantitat, a quina hora s'havien de despertar, a quina hora havien de començar i acabar el treball; quina roba podien portar i com havien de netejar-se i arreglar-se”[2]. La situació de les internes “era la mateixa que la de les preses: les seves conductes estaven constantment vigilades (era la figura de la Portera la d'encarnar el límit des d'un dins i un fora, controlant el que entrava i sortia del convent, prohibint la circulació de la majoria del material, cartes sobretot) perquè les més obedients poguessin rebre premis, mentre que les dolentes poguessin rebre càstigs (la punició estava relacionada amb el treball i l'alimentació: menys racions de pa i més hores dedicades a cuinar, teixir i netejar per a les que no obeïen)”[3].

Durant la Guerra del Francès la vida de la comunitat es va veure afectada, i el 1836 amb la  desamortització de Mendizábal les monges van ser expulsades del convent.

El 1837 l’edifici fou enderrocat per unir el carrer del Marquès de Barberà amb la Rambla, creant així el carrer de la Unió.

 

---

---

Bibliografia