Convent Casal de l’Ensenyança

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Les monges de la Puríssima Concepció crearen a Barcelona la primera casa de la companyia de la península Ibèrica, situada a la confluència dels carrers Arcs i Cucurulla.

El 1655 es traslladen a l’antic casalot de l’arquebisbe de Tarragona,  la que serà la seva seu fins a finals del segle XIX, a la confluència dels actuals carrers d’Avinyó, Call i Baixada de sant Miquel[1].

Aquest casalot havia deixat de pertànyer a l’arquebisbe l’any  1636, i les monges de la Puríssima Concepció el reformaren completament, i hi construïren una església que s’edificà el 1657; posteriorment, el 1764, es construeix un nou temple, d’una sola nau amb tribunes i capelles laterals, d’estil barroc.

“El casal de l’Ensenyança abastava del barri del Call fins a molt prop del carrer de sant Miquel; les tàpies del jardí vorejaven el carrer d’Avinyó i l’enfosquien. Aquest edifici era construït damunt la muralla romana, i encara sembla que alguna part de les altes parets era també relíquia romana. Quan destruït ja l’edifici, es feren les excavacions necessàries per als fonaments de les construccions que anaven a substituir-lo, aparegueren en gran profusió làpides, fragments escultòrics, elements arquitectònics i mosaics”[2].

A causa de la seva tasca docent van ser sempre respectades en aquelles èpoques més dures: Guerra de Successió, ocupació napoleònica, Trienni Liberal, Crema de Convents i Exclaustració de 1835, i Desamortització de 1837. Només en l’interval de 1840-45 es van traslladar forçosament a altres recintes, a instàncies de l’Ajuntament. Retornades en 1845, les Monges van continuar la seva tasca fins que l’enrunament de l’edifici va obligar-les a traslladar-se a un nou edifici a la Dreta de l’Eixample en 1875”[3].

Amb l’obertura del carrer Ferran l’any 1840 part del convent fou enderrocat; la resta fou enderrocat entre 1873-1876 amb la urbanització del passatge del Crèdit.

Bibliografia