Casa dels Fivaller o Palau Bru
La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)
Casa de finals del segle XVI situada amb façanes al carrer de la Mercè, Marquet i a la muralla de Mar, de planta força rectangular organitzada al voltant d'un pati “típic de l'època gòtica però amb elements d'estils renaixentistes i neoclàssics”[1].
“Coneixem bé el procés d'ascens social dels Bru al llarg dels segles. Havien estat mercaders de Vic, ascendits a ciutadans en el segle XVI, i a cavallers i nobles en el XVII. Eren senyors del castell de Tona i dels delmes de sant Esteve de Granollers, a la mateixa comarca d'Osona”[2]. Una altra branca dels Bru, també ennoblida al segle XVI, procediria de Berga.
L’any 1651, don Joan Josep d’Àustria, fill natural del rei Felip IV, Virrei de Catalunya va residir en aquest gran casalot, propietat en aquell moment de Josep de Bru i de Granollacs[3].
L’any 1751 Maria Antònia de Bru i Descatllar de Besora es casa amb Joan de Fiveller i Rubí: els contemporanis anomenaran la casa com a palau Fivaller mentre la parella visqui a l’immoble. Una filla del matrimoni serà Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, casada amb Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú, que donarà nom al palau construït pel seu marit a la Rambla, i a una plaça a la vila de Gràcia, on el matrimoni construí una residència d’esbarjo.
En el moment de la seva construcció l’entrada era pel carrer de la Mercè, però l’enderroc de la Muralla de Mar va comportar l’obertura de “l'edifici al sud i perllongar el passatge interior fins al nou passeig marítim”[4]. A la façana del passeig Colom durant la restauració de 1994 es va unificar la cornisa eliminant la part del cos de la dreta que sobresortia a manera de torre. “Als baixos hi ha tres portals d'arc de mig punt adovellats i, per la banda del carrer de la Mercè, un d'arc escarser de fals regràs. Al principi hi ha balcons de llosana de pedra, una balconada ressegueix l'angle i, al capdamunt, una cornisa molt sobresortint sobre permòdols tríglifs”[5].
Actualment és la seu de la Societat Espanyola d’Autors (RAE).
[2] Molas Ribalta, P.; 1999, pàg. 20
[3] Una anotació a les actes del Consell de Cent del diumenge 10 d'octubre de 1651 diu: “Diumenge a X. de dit y a las onze oras de matinada los sre. cancellers ab ses insiignes consulars anaren al palatio de sa Alteza que tenia al carrer de la Merce en las casa que son de D. Juseph Bru cavaller de esta Ciutat haont se era mudat pochs dies hauia y arribats en dit palatio trobaren a sa alteza en una sala gran que trau finestras al mar sens sombrero ni capa tot dret sota un doser de vallut hi hauie en dit aposento y despres de hauerli fetes les cortesies y reverencies degudes dits Srs. cancellers se acostaren a sa Alteza...”, aquesta “alteza” no seria altre que don Joan Josep d’Àustria
Bibliografia
Molas Ribalta, P.; 1999, “Compte de Darnius, Marquès de Villel, Duc d’Almenara”, Alta. Discurs llegit el dia 11 de març de 1999 en l’acte de recepció pública de Pere Molas Ribalta a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i contestació de l’Acadèmic numerari Dr. Jesús Lalinde Abadia, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41169