Estudis Generals

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Els anomenats Estudis generals, és a dir, aquelles  institucions d'ensenyament superior, avui en dia coneguts com a universitats, estaven situats a la part alta de la Rambla, d’aquí que aquest tram es conegui com la rambla dels Estudis, molt a prop de la porta de santa Anna.

Els Estudis generals havien estat establerts l’any 1402 per Martin I, i reformats en 1450 per Alfons el Magnànim. La institució, però no va comptar amb residència pròpia, i per aquest motiu els consellers de la ciutat decideixen d’erigir “un edifici capaç i decorós”[1].

Les obres per la seva edificació començaren el 1536, “després d'una col·lecta pública, col·locant-se la primera pedra amb assistència de Carles V”[2],  i es van acabar entre 1559 i 1592. “Els Estudis generals estaven sota l'advocació de la Santa Creu, santa Eulàlia santa Anna, aquesta pel seu emplaçament en l'extrem Nord de la Rambla, molt prop de la porta de santa Anna i al costat de la porta de Sant Sever, en una de les torres de Canaletes. L'edifici va quedar adossat a la muralla que unia les dues portes, tenint la seva façana principal en la plaça dels Bergants, que des de llavors va prendre el nom de plaça de l'Estudi. L'edifici escolar va donar també nom a un sector de la Rambla (rambla dels Estudis)”[3].

El 1720 fou transformat en caserna militar a causa de la supressió de la universitat barcelonina per part de Felip V.

L’edifici fou enderrocat l’any 1843 per obrir a les muralles la porta d’Isabel II. “L'única planta coneguda de tal edifici va ser publicada per Sanpere Miquel en la seva obra Fin de la Nación catalana. La façana principal, reproduïda en alguna vista de l'extrem superior de la Rambla, mancava d'importància”[4].

Bibliografia