Drassanes Reials

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

L’edifici actual de les Drassanes Reials és una construcció de finals del segle XVI construït sobre les antigues drassanes del segle XIII, que en bona part foren enderrocades. Fins fa `poc temps es considerava que les actuals drassanes pertanyien a l’època gòtica, però les intervencions arqueològiques realitzades en els últims anys han permès constatar que aquestes són dels segles XVI i XVII[1].

La construcció de la nova drassana i el desplaçament de l’edificació cap a muntanya es va deure als canvis de la línia de la costa i a les destrosses dels temporals marins de finals del segle XV deguts a la construcció del moll del port de 1477.  “L’edifici de la Drassana va haver de recular per tal d’evitar els efectes devastadors dels embats del mar i per poder acomplir les necessitats poliorcètiques que implicava la presència del baluard de Calvi (Gian Battista Calvi). De fet, la ubicació de les naus de la Generalitat, que es van començar a construir a partir de 1612, permeten suposar que en aquesta darrera data el desplaçament de l’edifici ja era un fet”[2].

La nova drassana no seria una remodelació de l’antiga edificació sinó més aviat es tractaria d’una “edificació totalment nova amb unes característiques estructurals diferents (arcades molt més altes, amplades diferents de les naus, etc.) a les d’època medieval”[3], afegint vuit noves naus. L’objectiu de la nova construcció fou convertir l’espai en un centre de construcció de galeres a gran escala, i per tal de poder executar l’obra, els consellers de la ciutat i el Consolat de Mar compraren terres al voltant de les Drassanes. “L’aixecament de les naus actuals es durà terme en una data posterior a 1563. El resultat serà un “un recinte d’aproximadament 11.900 m ², al qual a partir de 1551 s‘afegirà el baluard dissenyat per Gian Battista Calvi[4] al costat sud, adossat a la muralla medieval”[5].

“La Drassana Reial era una fàbrica de galeres i, com a tal, un motor econòmic de primer ordre per a la ciutat i per al país. A més, acomplia les funcions d’allotjament de tropes ordinàries i, per tant, tenia un paper de control vers la ciutat. Alhora, també acollia les tropes provinents d’arreu del territori de la monarquia que embarcaven a Barcelona amb destinació a Itàlia; i, per tant, era un punt estratègic militar fonamental per a la política de la corona en la Mediterrània. (...). Sempre s’ha considerat que la Drassana havia tingut un paper molt rellevant en el desenvolupament del poder marítim de la confederació catalanoaragonesa, que perdé força i passà a tenir un paper residual en època moderna. Les dades extretes de la intervenció arqueològica plantegen, entre d’altres, una clara objecció a aquesta afirmació; la reforma constructiva produïda entre finals del segle XVI, en època de Felip II, i les que portà a terme la Corona i la Generalitat al llarg del segle XVII, suposa una enorme inversió econòmica que contradiu el paper secundari que s’ha atribuït tradicionalment a la Drassana moderna”[6].

L’any 1578 les Drassanes passaren a mans de la Generalitat. Durant la Guerra dels Segadors, 1640, es millora la seva fortificació amb la construcció del baluard de santa Madrona. L’any “1663 l’exèrcit espanyol esdevé el nou propietari de les drassanes i en fa diverses obres d’ampliació i condicionament. A principis del segle XVIII, tot i que l’espai no perd les funcions de drassana, esdevé també parc i mestrança d’artilleria, pas previ a convertir-se en foneria de canons un cop anul·lada la que estava situada al capdavall de les Rambles”[7].

Cap al 1725 s’enderroquen dues de les naus centrals per construir-ne una de més alçada, la raó de la qual “és la mateixa que justifica la superior amplada de les naus de la Generalitat construïdes al voltant d’un segle abans: la mànega més gran de les noves galeres que encara varen bastir-se al segle XVIII. Posteriorment, aquesta nau doble va ser el lloc adient per tal d’ubicar-hi un gran forn de fosa de metalls per a la fabricació de canons”[8].

Les Drassanes, com a tals, acaben l’any 1745, quan el govern espanyol decideix que la construcció de vaixells es realitzi a la ciutat de Cartagena. Des d’aquell moment les Drassanes es converteixen en una fàbrica de material de guerra i  en caserna.

El 1935 les Drassanes són tornades a la ciutat de la Barcelona, i l’any 1941 s’obrí el Museu Marítim.

Bibliografia