Casa situada al carrer de Montcada cantonada amb Assaonadors, d’origen medieval l’edifici que avui contemplem és del segle XVI, amb reformes importants al segle XVIII quan s’aixecà el darrer pis, i al segle XIX, quan “foren modificats la façana al carrer de Montcada i el pati central amb escala d'accés a la planta noble”[1]. La planta noble conserva tres finestrals gòtics, convertits posteriorment en balcons.
La primera persona coneguda que habita l’antiga casa medieval, l’any 1360, va ser el mercader Ponç des Vall, fill de Bertan I des Vall (Desvalls), que va ser escrivà, servidor de Pere el Gran, lloctinent del mestre racional.
El 1368 la casa és venuda al ciutadà Jaume (I) de Màrgens, comprador del rei.
Cap al 1516 la casa és ocupada per Joan Sunyer[2], doctor en lleis i cavaller, nomenat vicecanceller de la Corona d’Aragó per l’emperador Carles V, l’any 1529.
L’any 1542 és venuda al mercader de corall i cuirs Filipo Galiano, natural de Gènova. L’any 1569 aquest ven la casa al mercader Pere Benet Bals. “Pere Benet Bals va afegir una altra casa a la propietat dels carrers Montcada i dels Assaonadors. En efecte, el 23 de març de 1575 comprà a l’assaonador Antoni Corder un habitatge al carrer dels Assaonadors, situat al costat i a llevant de les dues cases que ja posseïa”[3].
A finals segle XVI ocupa la casa el mercader sard Quirico Pilo i Ferrale.
L’any 1638 la casa és venuda al ciutadà honrat Rafael Vives i Femades, qui “havia accedit a la categoria de ciutadà honrat des de la seva ocupació com a llibreter i mercader de llibres i gràcies a la participació en diversos negocis”[4].
El 1649 la casa és arrendada al vidrier de llum Bartomeu Flequer. “El 20 de març de 1688, Gertrudis Vives i Mercer, doblement vídua i ja sense mare, va establir al mercader Rafael Calveria, per 91 lliures anuals de cens, la propietat dels carrers de Montcada i dels Assaonadors, és a dir, la casa gran del carrer Montcada, la petita –o casa botiga- de la cantonada, i una casa al carrer dels Assaonadors”[5].
L’any 1715 la casa és adquirida en subhasta pel mercader Joan Puiguriguer, i d’aquí el nom amb què coneixem la casa, qui “va obtenir la mestria del gremi dels botiguers de teles l’any 1684”[6]; participava també en el negoci de l’aiguardent. L’any 1718 va fer obres a la casa per reparar les destrosses de les bombes del setge de 1714. Uns quants anys més tard, Joan Puiguriguer va obtenir llicència per fer 12 balcons a la casa, arrodonir la cantonada i posar recta la paret del carrer de Montcada.
“Durant la processó general del Corpus del 13 de juny de 1762, la Custòdia es refugià d'una tempesta en aquesta casa”[7], i d’aquí l’altre nom amb què és coneguda la casa.
[1] http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=381&id.districte=01
[2] casat amb Lluïsa de Gualbes, filla del donzell Frederic Honorat de Gualbes i Vallseca, regent de la cancelleria de Mallorca, vicecanceller de Catalunya, Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 15
[3] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 17
[4] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 20
[5] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 23
[6] Garcia Espuche , A.; 2020, pàg. 26
Bibliografia
Garcia Espuche , A.; 2020,“La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII)”, Volum 2, Ajuntament de Barcelona
Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament Barcelona
Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42599
.