Casa del Gremi de Sabaters

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Es sap que existia un edifici vinculat a la confraria de sant Marc ja el 1216. Al segle XIV també és coneguda “l’existència d’una casa de Barcelona que tenia un relleu de pedra del segle XIV, amb un lleó que lluïa un filacteri amb un text que feia al·lusió a l’evangeli de sant Marc i un parell de sabates. Però la funció d’aquestes edificacions és incerta”[1]. Es coneix també un document datat del 1460 que ens fa menció d’una reunió a l’aula de la confraria “sitarum in vico de la Corrubia”. Ens trobaríem doncs, que l’edificació es trobaria a l’antic carrer de la Corríbia, just enfront de la catedral de Barcelona[2].

L’edifici actual, construït el 1565, es construiria doncs sobre l’antic edifici gòtic. Aquest canvi es degué produir arran de l’enderroc d’unes cases del carrer de la Corríbia adossades a la muralla romana, que l’any 1546 van ser adquirides pel Capítol Catedralici per enderrocar-les i poder urbanitzar els voltants de la catedral, formant-se així la plaça de la Catedral. A conseqüència d’aquests enderrocs les cases del carrer de la Corríbia van quedar al descobert, cara a cara amb la catedral; això va comportar que aquestes cases renovessin les seves façanes. Una d’elles fou la casa gremial dels Hostalers i taverners, i una altra la del gremi dels Sabaters. La casa segons Duran i Sanpere “la seva planta principal, es reduïa gairebé a una sala on es reunien els associats per deliberar i on es guardaven els papers, proves de pràctiques, algunes armes (donat que els gremis tenien confiada la defensa de la ciutat), i, en èpoques posteriors, els passos o misteris de les processons de Setmana Santa”[3].

L’edifici fou “renovat en 1740, segons es desprèn d'una gran planxa de coure en la qual es veu una bota de muntar amb esperó en relleu, posada en el centre de la barana de ferro del balcó del primer pis i que porta inscrita la data esmentada; en aquesta data va ser objecte d'importants reformes, aixecant-se un pis més, i canviant totalment l'aspecte de la façana”[4].

“Un altre record indubtablement relacionat amb aquest gremi, es troba al carrer dels Boters, número 13, consistent en un relleu en pedra, representant el simbòlic León de sant Marc acompanyada de la figura d'unes sabates. Tal vegada és en senyal del domini que posseïa el gremi, d'un cens que gravitava sobre aquesta casa, segons consta consignat en una escriptura de venda de l'any 1865”[5].

L’edifici va romandre en aquell indret fins al 1950 quan va ser traslladat al seu emplaçament actual, la plaça de Sant Felip Neri, quan el carrer de la Corríbia va desaparèixer a causa de l’obertura de  l'avinguda de la Catedral. El gener de 1938 l’aviació italiana va bombardejar la ciutat afectant dramàticament el barri de la Catedral: es van ensorrar o malmetre diversos edificis al carrer de la Corríbia; “l’any 1940 les noves autoritats municipals franquistes, tot aprofitant els efectes del bombardeig van rescatar el projecte del pla de Reforma Interior per enderrocar més edificis i obrir la projectada Gran Via C. Les demolicions durant l’obertura de l’avinguda de la Catedral, lentament, van fer desaparèixer”[6], entre d’altres, el carrer de la Corríbia.

 A la plaça de sant Felip Neri, on l’Ajuntament de Barcelona va voler intervenir per recrear una plaça d’aspecte antic, s’hi van traslladar els edificis del gremi dels Calderers i del gremi dels Sabaters. Per a la nova ubicació a la façana de la casa dels Sabaters “es va eliminar una planta, se li afegí una gàrgola i, “com era necessari unificar les dues façanes amb un mur nou, es van utilitzar pedres procedents dels enderrocs”[7].

L’edifici “presenta un fort record goticista encara que combinat amb la presència de formes renaixentistes. Podem assenyalar l'existència d'obertures aparellades i distribuïdes en eixos verticals, les llindes decorades amb interessants grotescos i les motllures de ressò serlià. L'escut amb el lleó de sant Marc, patró del gremi, les sabates orlades i les eines de l'ofici indiquen la funció que correspongué a l'edifici”[8]. 

Bibliografia