Casa del Gremi dels Revenedors

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

“El dia 12 de setembre de 1447, la Reina Maria de Castella signa a Vilafranca les primeres ordinacions de la Confraria de Sant Miquel dels Revenedors o més tardanament Gremi de Tendrers Revenedors de Barcelona”[1], instituint-se en una capella pròpia a l'església del convent de sant Antoni Abat, fins que l'any 1455 va obtenir llicència de traslladar l'altar a l'església parroquial de santa María del Pi en una capella. “Fins a l’any 1663 ocuparen aquesta capella, però degut probablement a la gran quantitat de confrares que assistien a les celebracions, i per la circumstància de què el cor de la comunitat ocupava el centre de la nau de l’església, davant per davant de la capella dels revenedors, era un problema poder encabir a tots i els prohoms decideixen traslladar-se a la capella veïna lliure de nosa. El 14 d’abril d’aquell any (1630) s’instal·laren a la nova capella”[2].

“L’any 1678 la confraria emprèn les obres per establir la seva seu en una casa del carrer de Petritxol cantonada amb la plaça del Pi, enfrontada a la façana de l’església i que havia estat propietat de les monges de Santa Maria de Jerusalem, la qual, l’any 1679, segons la inscripció de la fornícula existent a la façana, hauria estat ja acabada”[3].

“El 1781 es va fer una profunda restauració i és quan probablement es van ornamentar les façanes amb els esgrafiats. Aquests, que probablement són uns dels més antics de la ciutat van ser restaurats a finals del segle XX quan es van simplificar algun detall i es van eliminar els grans gerros de l'última planta”[4].

“Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular que, malgrat la seva ampla façana a la plaça, disposa d'una parcel·la molt poc profunda. Aquest habitatge plurifamiliar està format de planta baixa, entresòl, principal i tres plantes superiors. (...). La façana que dona a la plaça forma una composició simètrica d'obertures amb dos eixos de balconeres que ressalten la part central on s'ubica una fornícula amb la figura del patró del gremi, sant Miquel, flanquejada per semicolumnes i entaulament amb frontó. Aquest conjunt és d'un classicisme rigorós per bé que està voltat de flors i garlandes. Envoltant a aquest grup de balcons centrals se situen la resta d'obertures; finestres amb emmarcaments de pedra de geometria extremadament austera. L'escala d'accés als pisos se situa a l'extrem dret expressant-se com un altre eix vertical, similar als altres però de finestres més reduïdes per il·luminació de l'escala. L'element més expressiu de la façana són els esgrafiats, datats de 1781. Aquests esgrafiats s'estructuren per plantes, separades per divisòries, i representen figures d'àngels sobre núvols, garlandes florals envoltant imatges d'instruments musicals i en la part central, a sobre del frontó, un túmul honorífic”[5].

Bibliografia