Casa del Gremi d'Assaonadors o Casa Vilardaga

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Originàriament, en el segle XII, els assaonadors[1] concentraven les seves instal·lacions en el carrer “de les soles”, també conegut com d'en Boquer, que tenia en el subsòl el rec o torrent del Merdançar, al qual devien abocar-se les aigües brutes i les deixalles de l'ofici." En els segles posteriors, quan va produir-se el desviament del torrent del Merdançar en direcció cap al rec comtal, les instal·lacions dels assaonadors van tendir a desplaçar-se en aquella direcció, i van acabar ocupant l'entorn de l'actual carrer dels Assaonadors, topònim inequívoc de la localització de l'ofici, els obradors dels quals, però, desbordaven el seu marc físic i eixamplaven la seva àrea d’influència pels actuals carrers de Montcada, de la Princesa, de Corders, de sant Cugat, de Colomines, de Boquer, i les placetes de la Llana, de Marcús i de santa Caterina[2]”.

Fou en aquesta zona, a l’actual carrer dels Assaonadors on al segle XVII el gremi d’assaonadors decidí construir la seva seu.

Abans, però, allà es trobava un edifici que era propietat en una part, l’any 1349, de l’assaonador Bernat Ermengol; l’altra part era propietat del mercader Guillem de Carboners, que devia ocupar la part més gran, mentre Bernat Ermengol “disposaria d’una botiga amb habitacions per viure-hi, potser situades en els pisos superiors”[3]. L’any 1378 el propietari era l’assaonador Pere Oliver. L’any 1516 trobem el vanover Jaume Torró, qui ocuparia la part més petita de l’edificació, i l’apotecari Benet Oliver. El 1551 trobem en aquell edifici a l’assaonador Jaume Puig.

L’any 1697 la confraria dels assaonadors repara l’edifici després dels bombardejos de l’exèrcit francès, mentre l’apotecari Joan Vilardaga[4] reparà una altra part.

És un edifici entre mitgeres, amb una façana que dóna a la placeta  d'en Marcús i l’altre al carrer dels Assaonadors; a la cantonada entre les dues façanes es troba l'escut del gremi amb la data de 1628 i una fornícula amb una imatge del seu patró, que va ser destruïda el 1936 i reconstruïda el 1958.

L’edifici fou molt transformat al segle XVIII i reformat de nou el 1852 quan diverses finestres foren transformades en balcons.

Bibliografia