Casa Desplà o Casa Gralla

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

La Casa Gralla era un dels edificis renaixentistes més importants de la ciutat. Estava situat al carrer de la Portaferrissa, a tocar de la placeta Cucurulla “i enfront de l’embocadura del Pi, en el solar avui ocupat per la casa Jover i el carrer del Duc”[1].

En els seus inicis, al segle XIV, havia estat residència dels Desplà[2], “senyors d’Alella, que al  segle XVI van entroncar amb els Gralla i successivament amb els marquesos d’Aitona i els ducs de Medinaceli”[3], qui construïren una de les cases privades de més anomenada de la ciutat[4].

A partir d’aquest primer nucli la casa sofrí un nombre indeterminat d’ampliacions i remodelacions “fins que les construccions successives, potser des de final del segle XV i en tot cas en el segle XVI, van acabar transformant-lo en la residència sumptuosa i d’aspecte unitari que es transmeté a la posteritat”[5]. Seria entorn del 1517, ja sota la família Gralla quan començarien les obres que acabarien donant la fisonomia definitiva a la casa, obres que es prolongaren més enllà del 1530. El resultat era una casa que registra clarament la influència del Renaixement, amb morfologies encara gòtiques “que caracteritzarà l’arquitectura catalana quasi fins a les darreries del segle: una organització gòtica de l’espai i de la majoria dels alçats, amb canvis tipològics mínims, que es compagina amb una aplicació de models clàssics abundant, però entesa com a simple repertori decoratiu, en pacífica simbiosi amb les morfologies gòtiques tradicionals”[6]. A la façana es trobaven “quinze finestres que eren flanquejades per columnes i ornamentades amb putti, animals, cornucòpies, fruits, medallons, flors, llaçades i bustos masculins i femenins, una riquesa ornamental única a la Barcelona del moment”[7].

A mitjan segle XIX la casa pertanyia als ducs de Medinacelli, que la tenien en lloguer, en un estat proper a la runa. Travessant la casa hi havia un carreró medieval en cul-de-sac, que a mitjans de segle fou aprovat que s’eixamplés i comuniqués directament amb el carrer de la Canuda des del carrer de la Portaferrissa, naixent així l’aleshores carrer de las Delicias, avui en dia carrer del Duc. “La casa Gralla, igual que el Palau Reial Menor, es trobaven en el punt de mira com a construccions antigues, en mal estat i poc funcionals que, per la seva gran superfície, podien permetre nous vials i edificacions”[8]. Per aquest motiu, “preveient ingents ingressos per la construcció de nous immobles de renda, el projecte tirà endavant sense gaires miraments”[9].  L’any 1856 la casa Gralla fou enderrocada.

Quina sort van patir les pedres de la casa? Una part d’elles foren adquirides per Josep Xifré Downing, fill de l’indiano Josep Xifré i Casas[10], i “es van guardar repartides entre un local al claustre de Santa Anna i el baluard de Tallers fins que, en una operació poc acurada, se’n va fer un trasllat incomplet a la finca dels Xifré a Sant Martí de Provençals (on ara hi ha l’Hospital de sant Pau). Les pedres restants van quedar oblidades i van tenir finals diversos: el col·leccionista Francesc Santacana va comprar la llinda de la porta principal, que avui es pot veure al Museu de l’Enrajolada de Martorell”[11], i el fabricant Albert Coll i Vallès, en comprar la Torre Pallaresa a santa Coloma de Gramanet l’any 1867, la va arranjar al seu gust, tot incorporant cinc llindes provinents de la Casa Gralla, on es poden observar l’heràldica dels Gralla-Desplà i dels Gralla-Desplà/Hostalric-Sabastida.

L’any 1868 mort Josep Xifré Downing, i el projecte de reconstrucció va esvair-se. L’any 1881 Antoni Maria Brusi i Mataró, segon marquès de Casa Brusi, “va comprar les pedres de la casa Gralla, però el que esperava que fos la façana va resultar ser el pati. Encara avui es desconeix el destí de la façana, per bé que algunes fonts apunten que va acabar reblint l’escullera del port”[12]. Amb les pedres adquirides, es va encarregar, aleshores, a l’arquitecte August Font i Carreras fou “que el muntés i l’acoblés a la torre que tenia al carrer d’Alfons XII, però això aviat es va veure inviable, perquè les mides no coincidien amb les de la casa, així que es decidí reconstruir-lo enmig del jardí com a edifici independent”[13].

L’any 1964, amb la reordenació de la plaça Molina, l’edifici Brusi resultà afectat, i el pati de la casa Gralla es va desmuntar, i venudes de nou. Després de passar per diverses mans, l’any 1994 les pedres foren comprades per “president executiu de l’empresa Prosegur, amb la intenció de recompondre el pati, tot respectant-ne els valors històrico-artístics, en un edifici de l’entitat pròxim a Barcelona”[14]. Des d’aleshores formen part de la sucursal barcelonina de Prosegur, en un edifici de la zona industrial de l’Hospitalet del Llobregat.

Aquest pati conservat, única part de la casa conservada, junt amb la llinda del portal que es conserva al museu l‘Enrajolada de Martorell i d’unes llindes o portals sencers utilitzats en la restauració de la Torre Pallaresa de santa Coloma de Gramenet, és un pati de planta pràcticament quadrada, amb alçat de tres nivells. Com a característica té les escales situades de forma diferent a la tradicional utilitzada en les cases de l’època a Catalunya: “L’escala principal, que en la tradició quatrecentista autòctona –tant a Catalunya com als altres territoris de la corona d’Aragó– se situava a l’espai obert, amb almenys un tram del seu recorregut adossat al mur de la caixa exterior del pati, en la casa Gralla s’ha desplaçat sencera cap a una crugia de l’interior de l’edifici; això ha permès donar al pati un disseny completament simètric i lliure”[15].   

Bibliografia