Casa i Corral de les Comèdies

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

L’Hospital de la santa Creu de Barcelona, fundat el 1401 i principal hospital de la ciutat per tal de resoldre penúries econòmiques va “demanar un privilegi que els permetés que totes les comèdies i actuacions que arribessin a la ciutat tinguessin lloc en indrets determinats per l'esmentat Hospital. Aquest rebria una taxa dels comediants i una de provinent dels espectadors”[1]. Amb aquests beneficis l’hospital podria sufragar part de les seves despeses.

La història del teatre comença amb el llegat d’unes cases i horts d’un cavaller a la seva esposa l’any 1560; el 1565 es firmà una concòrdia entre els administradors de l’hospital i la viuda del cavaller, però no serà fins al 1588 quan aquesta renúncia a les propietats en favor de l’hospital i “es reserven la propietat que serà elegida per fer les Comèdies: una antiga casa amb un hort de tarongers situada a la Rambla, davant la porta dels Ollers, al cantó del carrer de Trenta Claus”[2].

En aquest espai es començà a construir un teatre provisional de fusta a l’horta de les cases; el 1597 es començà un teatre de pedra que fou acabat el 1603. “La plaça situada enfront s’anomenà des de llavors pla de les Comèdies”[3]. Aquest teatre tenia pati i tres pisos, i sembla que era cobert, essent així el teatre cobert més antic de la península.

Aquest primitiu edifici fou ampliat i entre 1727 i 1729 es va construir un edifici més gran, que s’incendià l’any 1787, quedant-ne només la façana; “fou reconstruït en tan sols 156 dies pel Cos d'Enginyers”[4].

El 1833 va perdre el monopoli de les funcions teatrals a la ciutat. El 1840 adoptà el nom de Teatre Principal, nom que encara manté, per tal de diferenciar-se dels nous teatres, sobretot del recentment creat Gran Teatre del Liceu. Al mateix temps que canviava de nom reformava el seu aspecte arquitectònic: d’aquella data, 1847, n’és la façana actual.

Al segle XX va patir tres incendis: el 1915, el 1924 i el 1933: “actualment només la façana dóna idea del seu aspecte durant el segle XIX”[5].     

Bibliografia