Casa Bassols

La Barcelona dels Àustries ( tornar al mapa)

Residència original del segle XVI, al carrer de Cucurulla, on “es localitzava l'accés original a la casa. Aquest es feia a través d'una petita porta localitzada a la banda més meridional de la planta baixa, tot quedant la resta d'aquest nivell ocupat per diversos locals d'ús comercial”[1].

La façana és notable, amb balcons a la planta noble i finestres primitivament amb guardapols mixtilinis, és a dir, les obertures del pis principal es troben coronades amb guardapols gòtics, sota els quals hi ha relleus renaixentistes. “Tant la llinda com els muntants són de pedra i estan treballats amb una fina motllura. Al centre de cadascuna de les llindes es disposa un medalló on es representa un dels treballs d'Hèrcules, segons la mitologia, fundador de la ciutat de Barcelona”[2]. A l’alçada del primer pis es trobava un pati, cobert durant les obres de reforma dels anys seixanta del segle XX.

L’any 1854 es féu la remunta que afecta els dos darrers pisos, i va patir una reforma important.

La casa Bassols ja apareix l’any 1773 a la casa Pignatelli, “amb la qual fa mitgera per la banda posterior. Aquest any, l'immoble havia passat als senyors de Girona-Rigalt per successió femenina directa a la família Cabanes i de Bassols, tot essent Joaquim de Barnola i de Bassols l'últim propietari”[3].

L'edifici actual és el resultat de la unió de dues cases diferents: l'antiga casa Bassols, amb façana a Cucurulla, i la casa Pignatelli amb entrada pel carrer dels Arcs. “Entre l'una i l'altra hi ha uns pòrtics baixos, construcció moderna que substitueix el casal barroc que anava d'un carrer a l'altre”[4]. Durant les obres, dutes a terme entre el 1968 i 1971, es realitzà una nova façana allà on antigament havia existit un casal barroc, a la confluència del carrer dels Arcs amb el Portal de l’Àngel. Aquella nova façana es construí amb pedres, “algunes autèntiques del palau, altres procedents d’enderrocs d’edificis gòtics de diferents d’indrets de la ciutat, les quals es conservaven a l’Ajuntament, i altres creades per especialistes del contractista Closa”[5].  

 

 

[5] Martín Silvestre, M. I. 2009

Bibliografia

Balaguer, V.; 1865, “Las calles de Barcelona”, Editorial de Salvador Manero, Barcelona

Cócola Gant, A.;  2010, “El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca”, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, Departament d'Història de l'Art http://hdl.handle.net/10803/2027

Florensa, A.; 1966 “Restauración de monumentos históricos (1954-1962)”, 2ª edición, con referencia a las obras realizadas entre 1962 y 1966, Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona, pàg. 36

Hernandez-Cros J. E.; (direcció), 1987 ”Catàleg del patrimoni arquitectònic històric-artístic de la ciutat de Barcelona”, Edició a cura del Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, Ajuntament de Barcelona, pàg. 158

Marín Silvestre, M. I.; 2009, “El Cercle Artístic. 50 anys al Palau Pignatelli i a la Casa Bassols”, Butlletí del Reial Cercle Artístic, Època III, pàg. 4-7

Web Cercador Patrimoni Arquitectònic Ajuntament de  Barcelona

http://w10.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=92&id.districte=01

Web Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40362