La pràctica de la dissecció anatòmica associada a l’ensenyament universitari es va generalitzar a l’Europa del Renaixement. Això comportà la necessitat “de crear un àmbit específic on dur-la a terme: els llavors anomenats teatres anatòmics. Un marc físic, amb unes condicions tècniques i arquitectòniques determinades pensades per facilitar el treball de l’anatomista i una visió adequada del cadàver per part del públic assistent”[1], i que responguessin “a interessos científics i experimentals encaminats a l'ensenyament de nous cirurgians”[2].
A Barcelona, l’anomenat Estudi de Medicina havia obtingut del rei Martí l’Humà l’any 1401 el privilegi de la dissecció. No serà, però, fins al 1565 quan s’acorda la construcció d’un primitiu teatre anatòmic dins les dependències de l’Estudi General, que ben aviat es va comprovar que era un lloc inadequat per a dur a terme aquestes pràctiques mèdiques. “Per això el 1573 es va demanar al Consell de Cent un espai apropiat on dur a terme còmodament les disseccions anuals que la normativa ordenava, i es va proposar que es construís dins del recinte de l'Hospital de Santa Creu”[3].
A principis del segle XVII les disseccions ja es realitzaven a la denominada Aula de les Anatomies situada junta al corralet, o cementiri de l’Hospital, al nord-est del recinte hospitalari. Aquesta era una estructura sense cobrir, de planta quadrada, amb un portal obert en un dels murs.
El 1638 el Consell de la Ciutat va decidir reformar la sala per dotar-la de millors condicions; obres que duraren diversos anys. “La decisió del Consell de la ciutat d'invertir diners en la reforma de la sala d'anatomies per a millorar-ne les condicions estava estretament relacionada amb el fet que aquest mateix any havia establert l'obligatorietat que els aprenents de cirurgia cursaren un any complet d'anatomia dins la universitat”[4]; a partir d’aquesta reforma esdevindrà teatre anatòmic.
L’obra consistí a dotar de major alçada la construcció, dotar-la d’una teulada a quatre aigües, “emblanquinar els pilars i arrebossar i emblanquinar les parets per dintre, ja que per fora només s'havien de reparar”[5]; també s’havia de construir una porta per tancar el recinte i construir una galeria de fusta de tres alçades a manera de grada per poder asseure els estudiants, i la taula de dissecció a l’espai central. “Ens trobem doncs, davant d'una obra eminentment utilitària, com tantes altres es feren al llarg del segle XVII, en la qual hi ha un esforç evident cap a la funcionalitat per damunt de qualsevol altra consideració. Es prenen en compte dues necessitats bàsiques: d'una part, la de fer les autòpsies amb comoditat (taula giratòria) i higiene (claveguera), i de l'altra, la pedagògica, encaminada a aconseguir el millor aprofitament per part dels estudiants (grades)”[6]. Les obres culminaren el 1673.
La supressió dels estudis universitaris per part de Felip V l’any 1715 va comportar el tancament de l’Aula de les Anatomies, amb el consegüent abandonament de l’edificació i ruïna.
“Quan en 1760 es va decidir aixecar al costat del cementiri, en el terreny expropiat a l'hospital, el flamant Real Col·legi de Cirurgia, concebut per Pedro Virgili a imatge i semblança del que acabava d'erigir-se a Cadis, la documentació esmenta simplement un magatzem per a palla i llenya”[7]
[1] Martínez-Vidal, À., Pardo-Tomás, J., 1996, pàg. 3
[2] Perelló, A. M., 1995, pàg.86
[3] Martínez-Vidal, À., Pardo-Tomás, J., 1996, pàg. 8
[4] Martínez-Vidal, À., Pardo-Tomás, J., 2006, pàg. 183
[5] Perelló, A. M., 1995, pàg. 90
[6] Perelló, A. M., 1995, pàg. 90
[7] Martínez-Vidal, À., Pardo-Tomás, J., 1996
Bibliografia
Martínez-Vidal, À.; Pardo-Tomás, J.; 1996, “El primitivo teatro anatómico de Barcelona”, Medicina & historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, Núm. 65, pàg. 1-16
Martínez-Vidal, À.; Pardo-Tomás, J.; 2006, “La Medicina Universitària a Barcelona (1559-1714)”, Institut d'Estudis Catalans, Actes de la VIII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica, pàg. 179-186
Perelló, A. M.; 1995, “L'Aula d'Anatomies i la Casa de les Comèdies: dos establiments vinculats a l'Hospital de la Santa Creu (segle XVII)”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 1, pàg. 85-94