Primitiva església sant Just i Bon Pastor. El segon grup episcopal

La Barcelona Visigoda: Barcinova ( tornar al mapa)

L’església dels sants i Pastor ha estat considerada per la historiografia tradicional com una de les més antigues de Barcelona, remuntant-se als primers temps del cristianisme, i la tradició oral mantenia des de feia molts segles que l'església tenia un origen en temps immemorials.

L’any 2012, arran d’una intervenció arqueològica, aquestes hipòtesis foren corroborades en trobar-se les restes d’una  piscina baptismal, que formaria part d’una basílica amb capçalera triabsidal, aixecada en temps dels visigots.

Anterior a aquest temple cristià, també es van trobar les restes d’un possible temple romà. Els experts pensen que “no és forassenyat pensar que, en un moment indeterminat del segle IV, el temple de sant Just fos cristianitzat, derivant en el segle V en una basílica precedent”[1] a la basílica d’època visigoda. “Si bé no pot dubtar-se de la important victòria ideològica que això suposava sobre els pagans de la comunitat en la qual tenia lloc aquesta transformació, no podem oblidar que, al mateix temps, l'Església cristiana local rebria els lots de terra que havien servit al manteniment del santuari al qual substitueix, amb el que, d'aquesta manera, veia augmentar el seu patrimoni”[2]. “Per als cristians dels segles IV-V, la destrucció d'un temple era el preludi de la cristianització dels pagans del lloc, als quals es desarrelava d'aquesta manera de les seves ancestrals creences a faltar-los l'element geogràfic referencial del seu culte. Però, a més, era una intel·ligent manera d'aprofitar una infraestructura ja existent que no sols consistia en l'edifici, considerat des del punt de vista arquitectònic, sinó també, en una dotació de terres que servien al seu manteniment. A aquest patrimoni inicial ràpidament s'afegien les donacions pies de privats i, mitjançant aquesta doble via, s'accelerava el procés de l'acumulació de terres per part de les esglésies locals. Les basíliques de nova fundació, no comptarien amb aquest nucli inicial de procedència pagana”[3].

Aquest primer temple cristià, poder és aquell recollit en una crònica d’un prevere[4], anomenat Vigilanci, qui a finals del segle IV, inicis del V, presidia una parròquia a Barcelona, fet que fa pensar que la comunitat de creients a Barcelona era prou nombrosa per tenir un altre espai de culte, a més de la catedral, i que aquest temple podria haver estat el primitiu temple de sant Just.

Al segle VI en l’emplaçament on s'havia situat el temple pagà, es va construir un conjunt cristià ex novo. La construcció “va provocar un desplaçament d’un vial romà (un «decumanus minor») cap a l’est, per donar sortida als nous edificis. L’actual carrer de la Palma de sant Just té l’origen en aquestes construccions que es van aixecar una mica esbiaixades (en relació amb la quadrícula romana)”[5].  

Els experts creuen que allí s’hauria construït el nucli episcopal catòlic de la ciutat, més petit i de menor pes polític-administratiu que no l’arrià[6], format “per dues basíliques contigües, una per al culte regular (que no coneixem per l'arqueologia[7]) i una altra de capçalera triabsidal i de caràcter funerari-martirial, així com un baptisteri i una sèrie d'estades annexes necessàries per al culte i la litúrgia vinculada”[8]. Es desconeix també on es trobarien la possible residència del bisbe, dels eclesiàstics i del personal laic al seu servei.

A la basílica amb tres absis, s’ha pogut documentar “una confessio destinada a acollir relíquies i/o la tomba d'un personatge important de la comunitat cristiana del moment[9]. En l'eix de l'absis, se situa una petita finestra, una fenestella confessionis, per tal que els fidels poguessin mirar a través d'aquest element a l'interior i orar amb la vista fixada”[10].  La tomba es trobava en un passatge que anava del baptisteri a la capçalera de la basílica, i  molt a prop d’ella, es va localitzar una pila baptismal.

A finals del segle VI, amb la conversió dels arrians al catolicisme, el conjunt de sant Just deixa de ser catedral, i passar a desenvolupar funcions de parròquia. “Res sabem de l'etapa final del baptisteri, ja que les obres de l'edifici gòtic van afectar tota la seqüència tard-antiga. Podríem pensar que va continuar convivint almenys durant un temps amb el baptisteri de la catedral, sent usat de manera complementària i paral·lela, i per descomptat coordinada; però també podria haver-se atès que amb el final del conjunt com seu episcopal i, per tant, amb la desaparició del càrrec de bisbe vinculat a la seu, es dugués a terme l'amortització definitiva i immediata de la piscina baptismal, i transformació de l'edifici baptismal per a altres usos necessaris en la nova parròquia”[11].

Entre finals del segle VII, inicis del segle IX, la basílica[12] veu modificada la seva planta, i es reutilitza la tomba privilegiada, el cos de la qual és traslladat segurament a la basílica plantejada contigua.

Els experts creuen que duran el curt període musulmà de la ciutat, la basílica de sant Just, aquella que coneixem arqueològicament[13], podria haver realitzat de nou la funció de catedral pels creients catòlics, mentre que la catedral realitzaria la funció de mesquita[14].

Posteriorment, a la capçalera de la basílica no coneguda avui en dia arqueològicament,  segurament, s’aixecaria l’església romànica de sant Just.

 

---

---

Bibliografia