Palau Comes Civitatis

La Barcelona Visigoda: Barcinova ( tornar al mapa)

Al segle VI es construeix la residència de la màxima representació de l’Estat visigot a la ciutat, el comes civitatis o comte de la ciutat[1]. “Aquest edifici (avui desaparegut) es trobava dins del grup episcopal, al quadrant nord-est de la ciutat. Va ser descobert (i desmuntat) en unes antigues excavacions dels anys cinquanta”[2] del segle XX. Es trobava sota l’actual palau Reial Major.

Tenia un cos rectangular, segurament de dos pisos d’alçada, i s’organitzava en tres ales. Aquests tres cossos “es distribuïen, en forma de U, al voltant d’un espai obert –configurat com un pati- on donaven les façanes principals de l’edifici”[3]. Se situava “d'esquena a l'església cruciforme i al palau episcopal, obert cap a la muralla i comunicat amb el passatge de circulació que portava fins a l'escala de ronda i a unes estructures contigües que hem interpretat com un cos de guàrdia”[4].

La seva construcció està vinculada al programa de reformes que sofrí el grup episcopal entre els anys 530 i 595, que comportà la construcció de l’església cruciforme, reformes al baptisteri, i la construcció d’un nou palau episcopal i del palau del comes civitatis. “Hi ha una repetició de les proporcions i de les figures geomètriques als tres edificis, fet que demostra una planificació unitària i coherent amb unes tècniques constructives totalment homogènies”[5].

“La relació entre aquest edifici i el comes civitatis es basa en un conjunt de proves indirectes, que per si soles no són concloents, però que totes unides fan molt probable aquesta identificació. Entre aquestes tenim la seva proximitat al grup episcopal, també documentada a Mèrida o Còrdova, les troballes de sivelles de filiació militar (relacionades amb la guàrdia del comes), la teòrica presència d’aquest alt funcionari en totes les grans ciutats del regne o la possibilitat d’una comunicació ràpida amb el cos de guàrdia i les principals entrades a la ciutat”[6].

Els historiadors es pregunten si el palau comtal del segle XII es va originar a partir d’aquesta antiga edificació, donant lloc a una continuïtat d’ús en el sector.

Bibliografia