Basílica/Baptisteri/ Aula Episcopal època visigoda / Església de planta cruciforme

La Barcelona Visigoda: Barcinova ( tornar al mapa)

A inicis del segle V s’observa a la zona nord de la ciutat una gran activitat constructiva, “amb la construcció d'edificis com el palau del bisbe, una aula episcopal (secretarium o salutatorium) i un nou baptisteri, la qual cosa portaria a pensar també en una gran remodelació o en una nova basílica, per a substituir la paleocristiana que era del segle IV”^[1]. A finals del segle VI “es va construir una església de caràcter funerari-martirial, un nou palau bisbal i un conjunt termal, i es va produir una monumentalizació de tota la resta dels edificis coneguts del grup episcopal”^[2].

Amb relació a la primera basílica paleocristiana els arqueòlegs creuen que es devia construir sobre una domus romana, les habitacions de la qual ja haurien servit per al culte cristià. “L’aparició de les primeres catedrals està associada a un emplaçament determinat, normalment, per una gran residència pertanyent a una família de l’elit local o a un responsable de la regió. Els grans propietaris, sovint descendents dels curials^[3], adopten la nova religió i posen casa seva a disposició de les incipients comunitats cristianes”^[4].

Es creu que a partir del segle IV Barcelona ja comptava amb una basílica, que els arqueòlegs situen, malgrat no tenir-ne evidències  arqueològiques, sota l’actual catedral.  Amb el temps aquesta catedral devia patir modificacions i ampliacions, i segurament fou adaptada com a mesquita durant el període de domini musulmà (anys 714-801).

El baptisteri, construït al segle IV, era l’espai on se celebrava la cerimònia del baptisme, ritual que es realitzava per immersió d’una persona adulta dins d’una piscina baptismal, “mentre el bisbe administrava el sagrament des de fora d’aquesta”^[5]. L’edifici es situava als peus de la basílica, i presenta nombroses reformes al llarg de temps, la principal d’elles al segle VI; així, per exemple, la piscina baptismal, que al segle IV era de planta quadrada, al segle V és enderrocada i se’n construeix una de nova de planta octogonal, a la qual al segle VI es van retallar les escales interiors de la piscina amb l’objectiu de donar-hi forma de creu. “El baptisteri és construït pràcticament ex novo, encara que aprofitant les estructures hidràuliques de la pila anterior. Presenta una nova piscina de planta octogonal amb tres esglaons continus en el seu interior”^[6].

Unida al baptisteri, comunicat per sengles portes situades en els extrems de la nau central, trobem l’aula episcopal, construïda al segle V; era una sala de recepció del bisbe, de planta basilical i formada per tres naus, que servia com a espai de representació de la màxima autoritat eclesiàstica de la ciutat, destinada a “esperar per les audiències i sala de reunió del clero local o amb motiu d’esdeveniments extraordinaris”^[7], com així succeí durant els Concilis dels anys 540 i 599. A la nau oriental es trobava un espai elevat i “tancat per cancells de marbre on hi havia la càtedra o cadira episcopal”^[8]: era un espai reservat al bisbe, el qual quedava situat lleugerament elevat davant les persones consagrades a l’aula. Es conserven pintures que decoraven les parets, representant motius arquitectònics, aplacats de marbre i columnes. “La nau més occidental de l'aula es reconstrueix en el segle VI, segurament l'edifici té problemes estructurals a causa de la gairebé total absència de fonamentacions i és necessari intervenir. La reforma comporta que la seva planta original es transformi i, amb l'ampliació de la nau lateral occidental, l'edifici adquireix una planta organitzada en tres naus desiguals. Al mateix temps, es decoren els murs que havien estat totalment refets amb noves pintures, però es manté la decoració pictòrica preexistent”^[9].

A finals del segle VI, “es va construir una església de planta cruciforme, segurament de caràcter martirial. En el centre del creuer se situa l'altar. (...). El creuer està tancat i separat per cancells, un espai segurament reservat als eclesiàstics, mentre que els braços i la nau degueren quedar destinats als fidels. L'església es troba associada a una àrea funerària que va acollir 24 inhumacions privilegiades”^[10].

Bibliografia