Església de santa Maria del Mar

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

El temple gòtic de santa Maria del Mar fou construït entre l’any 1329 i 1383, ja que l’antiga església romànica havia quedat petita a causa del creixement de la població del barri. Fou construït gràcies a les aportacions de mercaders, menestrals, armadors, confraries i famílies nobles, lligats a l’activitat portuària; les  autoritats eclesiàstiques recolzaren la iniciativa, i la corona va donar permís per extreure pedra de les pedreres de Montjuïc.

“La primera pedra es va posar el 25 de març del 1329, en un solar que s’havia alliberat d’edificacions i que no corresponia a l’emplaçament del temple romànic. Això va permetre bastir un edifici sense cap condicionant. Sembla que en un primer moment es van pujar els murs i les capelles perimetrals, per més tard bastir els pilars i finalment tancar les voltes”[1].

Formalment és una església de tres naus, una central i dues laterals, sense transsepte, però que aconsegueix visualment ser un espai unitari i lliure que dóna l’efecte que tindria en el cas de ser una construcció d’una sola nau: ens trobem doncs, davant un espai diàfan, que dóna sensació de lleugeresa i agilitat.

Al llarg dels segles ha patit diversos desperfectes d’importància com l'esfondrament de la rosassa l’any 1428 a causa d’un terratrèmol, els desperfectes a les voltes causats pels bombardeigs de 1714, i la seva destrucció durant l’incendi de 1936, on només quedaren en peu parets, columnes i alguns vitralls més alts als quals no va arribar el foc.

Té dues torres a banda i banda de la façana: la de ponent fou acabada l’any 1496, però la de llevant quedà sense cos superior, no acabat fins al 1902, i des de 1674 serví com a torre del rellotge. 

“L’església va quedar molt afectada pel saqueig i l’incendi del 1936. Va perdre gairebé tot el mobiliari gòtic, barroc i neoclàssic i es feren malbé, cremades la majoria de claus de volta i bona part del parament interior”[2]. Amb relació a les vidrieres “els bombardeigs que es van succeir dels segles XVI a XX, l’incendi de 1936, les reformes i tapiat de finestres i rosetons, han produït en elles deplorables trastorns. No hi ha cap que pertanyi del segle XIV; no obstant això, algunes més o menys fragmentades han de datar-se del segle XV”[3].   

Bibliografia