Escoles Majors de la Ciutat

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Es tracta d’una edificació, situada al carrer de Ripoll, que al llarg dels segles ha tingut diversos usos, però que al segle XV fou la seu de les Escoles Majors de la Ciutat (Scoles maiors o Pedagogium), unificades en virtut de la deliberació del Consell de Cent del dia 9 d’octubre de 1438, emplaçades en un edifici que anteriorment havia albergat l’antic Hostal d’En Garsia o hostal del Leó[1].

“La societat medieval era una societat perfectament jerarquitzada, i evidentment l'educació no tendia a ser comuna ni igual per a tothom, sinó diversa. L'educació que rebien els joves depenia de l'estament social, del nivell econòmic, del sexe[2]”[3]. Durant la baixa edat mitjana les primeres escoles de secundària depenien de l'Església: eren les escoles catedralícies, però a partir del segle XIII, arran del poder ascendent de la burgesia, més interessada a aprendre les pràctiques mercantils per portar els seus negocis i a “aprendre llatí, com a llengua internacional, que els permetia comunicar-se amb gent instruïda de tot el món”[4], sorgí un ensenyament secundari que depenia de les ciutats; a la fi del segle XIII, la demanda creixent d'instrucció féu aparèixer escoles privades, un ensenyament privat practicat a domicili o en escoles particulars.

“La intervenció municipal generalment no fou ben acceptada per l'Església, i la lluita per la secularització de l'ensenyament provocà tensions considerables”[5].  Conflicte que es tancarà al segle XV amb la fusió de totes les escoles secundàries; des del 1431 l’única institució escolar reconeguda a la ciutat de Barcelona seran les anomenades Escoles Majors, dependents del Consell de Cent: totes les altres foren clausurades.

El 1438 les Escoles Majors les trobem concentrades a l’edifici del carrer Ripoll, però aquest era un local vell i ruïnós i, per tant, aquestes foren traslladades a un local a l’antic Call. “No va satisfer el nou local i es va pensar a tornar-les carrer apellat lo Forn de Ripoll, amb gran alarma dels seus veïns temorosos dels “scàndols e inconvenients … la hon ha multitud de studiants””[6]. Allí romangueren com a mínim fins a finals de segle, quan “les escoles van tornar al Call, a una casa d'un Guillem Colom que havia de ser la mateixa que ja havien ocupat després de 1438, més capaç que la del carrer de Ripoll. En 1508 el Consell de Cent va acordar que tots els anys es paguessin 22 lliures a la vídua de Colom per lloguer de “les cases situades en lo Call … a ops de les scoles y studi de les arts de la ciutat”. Aquests pagaments van durar fins a 1535 almenys, quan la Ciutat ja construïa l'edifici en la Rambla per a l’Estudi”[7].

Quan parlem d’ensenyament, sempre parlem de l'ensenyament secundari i, de fet, també del superior, ja que a Barcelona no hi havia Universitat[8]. Mai no es fa esment de l'ensenyament primari, que era del tot lliure.

Bibliografia