Presó Comuna

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

Inicialment, la presó ocupava l’antiga Cort del Veguer, fent cantonada entre els carrers del Veguer i el dels Apotecaris[1].

Aquesta edificació havia estat propietat dels vescomtes  de Barcelona; a partir del segle XII fou residència dels veguers, i al segle XIV esdevingué presó. L’any 1343 ja tenim constància documental que el Consell de la ciutat executa obres al de Castell de la Cort del Veguer, segurament per condicionar-hi la presó comuna, que consistí en la “substitució de la torre poligonal romana del costat de mar per una altra torre quadrada més àmplia que s’havia vist culminada pel seny o campana del Consell, i que havia estat acabada abans del 17 de novembre de 1343, la torre major”[2].

A més d’aquesta presó comuna, la ciutat comptava amb una presó al palau del bisbe, per a la jurisdicció canònica, i sembla que a finals del segle XV l’anomenada Torre Nova de la muralla de Mar[3], serví com a presó per pirates i esclaus; també es feia servir com a presó l’anomenat Castell Nou, situat a la porta sud-oest de l’antic recinte emmurallat romà, a l’extrem de l’antic Call, quan la capacitat d’acollida del Castell  de la Cort del Veguer  es veia insuficient. L’estructura de tots dos castells fou molt malmesa l’any 1428 arran d’un terratrèmol que sacsejà la ciutat; el Castell Vell fou de nou reconstruït, però el Castell Nou a causa del seu mal estat va ser progressivament enderrocat.

“La presó tenia dues entrades: la principal, a la plaça del Rei, i l'altra a la plaça de l'Àngel, a més d'una escaleta reservada als escarcellers i als altres empleats, a la Davallada, prop de la torre de la Tapineria”. (...). L’any 1816 es va aparedar la porta d'eixida a la plaça de l'Àngel, i es conservà solament practicable la de la plaça del Rei“[4].

L’any 1539 pateix un incendi i, aprofitant la seva reconstrucció, “s'amplià per la Davallada de la Presó baixant a mà esquerra, i el carrer de la Tapineria, incloent-hi la  torre de la cantonada, i s'habilità també la construcció del damunt de la volta de l'antic portal, totes de cara a la plaça de l’Àngel”[5].

 Es tenen notícies que s’efectuaren obres entre els anys 1601 a 1603, consistents a “tapar les obertures de les estances baixes de l'edifici per tal de poder-hi posar els presos que, aleshores, s’estaven al corral; foradar una torre situada a la part de la plaça del Blat, per a fer-la servir d’infermeria del corral; fer dos portals grans i posar reixes a l'estanca dels malalts que eren al corral; enrajolar el sostre de la cuina del «carceler», que hauria de servir de dormitori «pels gentils homens» i construir-hi així mateix una escala de cargol per pujar-hi amb més comoditat; també es feu una instal·lació de canonades amb un baixant (...); hi ha constància de l’existència d'una capella dins el «corral», a la qual es posen reixes, portes i balustres l'any 1603”[6]. 

A l’entrada del carrer de la baixada de la Presó existien dues torres poligonals. Una d’elles , va  ser enrunada l'any 1714 en un dels bombardeigs del setge que sofrí Barcelona. L’altra torre es trobava a l’entrada del carrer de la Tapineria, adherida a la presó. “Unia les dues torres, i després les edificacions que les substituïren, un arc per damunt la Davallada de la Presó. No sabem de quan datava aquesta volta, però sí que fou enderrocada l'any 1823 per reconstruir-la alguns anys després i desaparèixer definitivament el 1847”[7]. En substitució de la torre caiguda es construí una nova edificació, la part superior de la qual serví per presó, que s'estenia ja, des de l'antiga Cort del Veguer i torre adjunta, per damunt la volta de la Davallada de la Presó.

“Pel que fa a l’estructura de l’edifici sabem que tenia una finestra  reixada que donava a l’escala i per la qual els presos podien parlar amb parents i amics quan el carceller no ho impedia. També sabem que hi havia un pati anomenat corral, en el que passaven hores els presos fora de les cel·les. Les dones tenien reservades una ala a part, que donava sobre el pati al que en general no tenia accés, ja que normalment estaven tancades. Al pati, o almenys a part del pati, s’hi podia accedir des de l’exterior”[8]. (...). “També podem deduir dels documents que les cel·les eren insanes, mal ventilades i humides, aquestes cel·les serien col·lectives, és a dir a cada una hi hauria diversos presos, alguns dormirien en llits que llogaven al carceller, d’altres jaurien a la palla. A més hi havia cel·les de càstig, l’anomenada tàvega o part subterrània de la torre de la presó i a més s’habilitava per castigar a algun pres la part alta de la torre. També sabem que els presos podien estar ferrats amb grillons”[9].  

Segons una il·lustració del segle XIX, la presó “era un edifici de caràcter netament utilitari, amb portals adovellats a la planta baixa, balcons amb baranes de ferro forjat a la primera i segona planta, i finestres, amb reixes, als pisos superiors. Les llindes i els brancals dels portals i finestres eren de pedra picada, igual com els angles de l’edifici. La façana es tancava amb una ponent cornisa coronada per dues boles”[10].

La vella presó o Cort de Veguer ses va enderrocar al començament del segle XVIII. Les últimes restes  foren enderrocades l’any 1911 amb l’obertura de la Via Laietana.

Bibliografia