Casa Marc o Casa Gualbes

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

La família Marc bastí al segle XIV una casa sobre “el  parament i una de les torres de la muralla romana -torre núm. 36- ampliant la superfície cap a l'interior mitjançant una estructura porxada. També es construí a l'interior un cos perpendicular, que dóna a l'edifici una característica planta en forma de ela”[1].

Anterior a l’obra gòtica, en el seu emplaçament existia un edifici d’una sola planta, cobert a un vessant, d’època comtal. Un cop enderrocat va alçar-se el casal gòtic. De fet, els Marc posseïen en aquest espai dues cases que no formaven arquitectònicament una unitat.  Una de les cases era perpendicular a la muralla romana, i tenia una portalada al carrer del Cometa que comunicaria amb el carrer de la Palma de sant Just,  i tenia planta baixa i un pis superior. “A la banda superior, hi havia la part noble de la casa, que sembla correspondre’s a la sala de doble alçada i fàbrica gòtica amb pintura mural que alterna els escuts ogivals de les barres del casal de Barcelona amb l’emblema dels Marc”[2]. La segona casa s’adossava en part a la muralla i tenia planta rectangular, amb una planta noble construïda sobre la planta baixa a nivell del pas de ronda, que presentava “dues façanes encarades a mar i a muntanya amb finestres coronelles”[3].

El 1387 les dues cases són comprades per Ponc de Gualbes[4], família que en serà propietària fins al segle XVIII. A la mort de Ponç, la casa es divideix entre els seus fills Nicolau i Ferrer. “Ferrer es va quedar amb la part de la porta principal que donava a un carrer que anava del Regomir a l'església de sant Just (als actuals carrers de la Cometa i Palma de sant Just?) i Nicolau tenia l'entrada pel pati (es tracta de l'actual Pati Llimona, l'accés del qual per la plaça del Regomir és el carrer de sant Simplici?)”[5].

“El conjunt patí diverses transformacions cap al segle XV, moment en què s'afegí, al fons del pati, una terrassa exterior amb barana balustrada”[6]. Al segle XVII es va dividir verticalment i horitzontalment l’estructura gòtica, afegint un cos davant la façana principal, i la façana fou decorada  amb esgrafiats. El 1675 s’observa que una part de la casa era llogada, i l’altre continuava sent la residència familiar.

El 1737 el casal passà, per llegat testamentari, a mans de la Comunitat dels preveres de sant Just i Pastor, qui realitzaren obres, ja que els edificis es trobaven en un estat ruïnós. El 1779 els edificis foren adquirits pel mercader d’indianes Tomàs Llimona, de qui procedeix el nom actual de l’emplaçament.

El 1991, els edificis sofriren una forta intervenció a causa del seu mal estat. “El llarg procés edificatori que s'hi podia seguir des de la romanitat al s. XIX va alterar-se completament. Sota un criteri intel·lectualment dubtós i lligat a la tradició més caduca de la disciplina restauradora, tota l'arquitectura posterior a la fàbrica gòtica fou ignorada, emmascarada o destruïda”[7].

Bibliografia