Pallol o Porxo del Forment – Hala dels Draps
La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)
El Pallol[1] o Porxo del Forment fou un edifici construït entre el 1387 i el 1389 per poder emmagatzemar el blat provident del port de Barcelona.
Era un edifici cobert, de planta quadrada i tenia, inicialment, una sola planta, “amb àmplies porxades obertes a l'exterior i sòl enllosat per a millor conservació dels grans”[2].
L’any 1441 el Consell de Cent va acordar construir-hi a sobre un pis dedicat a l’Hala[3] de Draps, “perquè els draps –principal producte manufacturat de la ciutat– comptessin amb el seu propi mercat cobert”[4], que fou inaugurada el 1444. L’espai era distribuït en dos sectors: “un de destinat als draps de producció local, i l’altre als draps fets fora de Barcelona”[5].
L’any 1553 es reconstruí la façana que donava a l’actual Pla de Palau, i es transformà la sala de l’Hala de Draps en Arsenal de la ciutat, mentre que els baixos continuaven ocupats pels Pallols.
El 1608 patí un incendi que afectà una part de l’edifici; es va refer tot sencer, i des d’aleshores es convertí en el palau del Virrei o del Lloctinent, primerament, i a partir de 1714, residència dels capitans generals de Catalunya.
Fou reformat el 1771, per adaptar-lo a la moda neoclàssica del moment; el 1802 fou adequat per poder allotjar al rei Carles IV d’Espanya. L’any 1846, amb motiu de la visita de la reina Isabel II d’Espanya, els capitans generals es mudaren al convent de la Mercè, des d’aleshores convertit en capitania general, i l’edifici es reformà altre cop, traient els elements neoclàssics i construint una façana neogòtica, per esdevenir provisionalment Palau Reial. Posteriorment fou convertit en jutjat, i el 1875 fou destruït per un incendi.
[1] El Pallol era originàriament un edifici municipal destinat a guardar-hi el forment i els grans per al consum ciutadà. A la Barcelona de l´època existia el Forment d’Amunt, situat a la plaça del Blat, actual plaça del Àngel, on arribava el blat transportat per terra, i el Forment d’Avall o de Mar, situat a l’actual pla de Palau, on es centralitzaven el blat arribat per mar.
[2] Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, pàg. 291
[3] “El nom “halla” que en flamenc significa mercat, és molt semblant al “halle” francès i al “hall” anglès que tenen igual significació i expressa el mateix significat en català, sense que per això se sàpiga si la paraula és originària del país o derivada d'alguna d'aquelles. Així és com s’anomenava en un altre temps l'edifici que ara és palau, i no és estrany, atès que era destinat per a la venda pública dels draps”, Bofarull i de Brocà, A. de; 1847// A l’edat mitjana, porxada en què hom contractava mercaderies. Etim.: probablement de l'italià. alla , https://bdlex.iec.cat/scripts/Qorth2.asp //
[4] Bernaus i Vidal, M., 2003, pàg. 114
[5] Bernaus i Vidal, M., 2003, pàg. 114
Bibliografia
Ainaud, J.; Gudiol, J.; Verrie, F. P., 1947, “Catálogo monumental de España. La ciudad de Barcelona”, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid
Bernaus i Vidal, M., 2003, “Els espais arquitectònics de la indústria i el comerç”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 8, pàg. 99-140
Bernaus Vidal, M.; 2016, “Les llotges i les seves funcions a les ciutats medievals. El cas de Barcelona”, Tesis Doctoral, Departament d'Història de l'Art, Universitat de Barcelona, http://hdl.handle.net/10803/399642
Bofarull i de Brocà, A. de; 1847 “Guía-cicerone de Barcelona: o sea, Viajes por la ciudad: con el objeto de visitar y conocer todos los monumentos artísticos, enterarse de todos los recuerdos y hechos históricos y saber el orijen [sic] de todas las tradiciones más orijinales [sic] pertencientes a aquella”, Barcelona, Imprenta del Fomento
Perelló Ferrer, A. M.; 1996, “L'Arquitectura civil del segle XVII a Barcelona”, Editorial Abadia de Montserrat, Barcelona