La fàbrica de la moneda, coneguda com o la Seca, fou la instal·lació industrial on s’encunyaren les monedes barcelonines i catalanes des del segle XIV.
La menció més antiga que coneixem, data del 1350, i sabem que com a mínim des del 1441 aquesta instal·lació industrial ja es trobava entre els actuals carrers de Flassaders, de les Mosques i de la Seca, on romandrà, amb diverses interrupcions, fins al seu tancament al segle XIX.
D’aquella construcció medieval no ens ha arribat pràcticament res, ja que fou modificada i alterada al llarg del temps; d’un solar més petit es va anar ampliant arquitectònicament amb el decurs del temps fins a arribar, a mitjans del segle XVII, a la seva màxima expansió; posteriorment es produïren algunes segregacions que l’hi reduïren el seu volum. La senzilla edificació, de planta baixa i un pis, que avui contemplem és de mitjans del segle XVII, quan es reformà totalment; posteriorment al segle XVIII fou reconstruït per la nova dinastia dels Borbons, que col·locaren un gran escut reial a la façana principal, cosa que originà la modificació de les finestres existents.
A principis del segle XX el pati interior fou cobert, i es convertí en un magatzem amb columnes de ferro.
Bibliografia
Bernaus i Vidal, M.; 2003, “Els espais arquitectònics de la indústria i el comerç”, Barcelona Quaderns d'Història, Núm. 8, pàg.99-140
Castillo Gómez, R. J., 2011, “ La Seca”, Anuari d’arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2010, MUHBA, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pàg. 77.
Web: Servei d’Arqueologia de Barcelona, novembre 2004,Notícies: “Carrer de la Seca, 2C: La Seca de Barcelona (S. XIV-XIX)”, http://arqueologiabarcelona.bcn.cat/carrer-de-la-seca-2c-la-seca-de-barcelona-s-xiv-xix/