Llotja de Mar

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

La Llotja, espai destinat a la contractació mercantil, és un edifici constituït per un conjunt d’edificis sobreposats, amb un nucli gòtic dels segles XIV i XV, unes ampliacions del segle XVI, i un embolcall neoclàssic de finals del segle XVIII.

Abans de la seva construcció, els intercanvis comercials es realitzaven als alfòndecs i els porxos de la ciutat. Els mercaders barcelonins, però, volgueren disposar d’un espai propi on desenvolupar la seva activitat, i que fos una edificació que simbolitzés el seu poder.

Per aquest motiu, l’any 1339 els consellers i prohoms de la ciutat es van adreçar al monarca tot sol·licitant permís per impulsar la construcció d'una nova instal·lació pública denominada llotja, i que aquest s’edifiqui al costat de la platja, que funcionava com a port, i de la plaça dels Canvis, que era el centre comercial de la ciutat.

Per això, s’adquireix un solar, possiblement de propietat de la família Montcada, en una illa avui dia delimitada pels actuals carrers dels Canvis Vells, dels Canvis Nous, i de les Portadores.

L’any 1354 les obres han finalitzat d’aquesta estructura ferma, oberta i porticada, i que afrontaria la platja. Era la Llotja Vella. A la dècada de 1370 els consellers de la ciutat, i d’aquí es posa en manifest la titularitat municipal de l'edifici, “determinen destinar-la a una funció pública diferent a la que n'havia motivat la construcció originalment: la de dipòsit dels blats de la ciutat”[1].

Així doncs Barcelona tornava a no disposar “d’una llotja apta per al desenvolupament de les funcions comercials que li eren pròpies”[2]. No fou fins al 1382 que es dóna un impuls definitiu al projecte.

“No és factible suposar que la nova llotja s'aixequés en el mateix emplaçament de l'anterior, perquè com hem vist en aquest moment s'utilitzava com a dipòsit de cereal, i poc més tard fou compartimentada i els espais resultants cedits a cens a particulars”[3].

L’espai escollit seria davant la Llotja Vella, és a dir, a la platja[4], davant l'estructura lineal porticada que resseguia el front marítim, i vora el puig de les Falsies[5], avançant cap al mar respecte a les restants construccions de la ciutat.

Es creu que cap a principis del segle XV les obres estarien acabades, amb un edifici de cos de planta quadrangular format per dos salons, l’actual sala de Contractacions a la planta baixa, i la a sala dels Cònsols, al pis superior de la Llotja[6].  “La denominació actual de sala dels Cònsols suggereix que se'n feia un ús molt concret, però la documentació medieval mai no presenta aquest pis de sobre la llotja com un espai de reunió i treball, sinó com a un equivalent de les porxades sota teulada de la construcció domèstica. Com elles, s'obria a l'exterior amb una galeria de finestres, i funcionava com a lloc de dipòsit de coses diverses”[7]. Aquest porxo alt era coronat per merlets[8] pels seus quatre costats, i n’és un element característic en totes les representacions conegudes de la llotja.

Amb relació a l’accés principal a la llotja, “que no era el del costat marítim sinó el que mirava a l'actual carter del Consolat, documentat als segles XIV i XV com a voltes dels Pintors o voltes dels Encants, o tot simplement com els Encants. Aquest accés connectava l'edifici amb els carrers de la ciutat”[9]. Aquesta façana fou destruïda l’any 1708 i no es coneixen reproduccions anteriors de cap mena.

A partir d’aleshores l’edifici es va anar expandint incorporant nous espais; el primer d’ells fou l’hort, situat a la part posterior de l’edifici. Inicialment era un espai obert, on “poc o res no el separaria de l'espai públic, i l'utilitzaven els consellers per a vendre-hi les imposicions municipals als anys 1390 i 1391, quan l'edifici tot just era finalitzat”[10]. L’any 1399, però, “es va delimitar el perímetre del pati, i es va convertir en un hort o verger”[11]. Poc després es fa arribar aigua corrent, que “va permetre el creixement de la vegetació. Els tarongers de l'hort de la llotja en van esdevenir un dels elements més característics, i pràcticament no hi ha viatger a Barcelona que, en època moderna, no hi faci referència”[12].

Cap al 1414 es va construir un porxo, d’una sola planta, per a Duana, situat a banda de mar; “Inicialment, quedaria oberta a l’exterior, però entre el 1421 i el 1423 es va tancar per destinar-la a magatzem. Més tard, entre el 1441 i el 1444, va funcionar com a mercat de draps setmanal. Entre el 1456 i el 1459 es va dotar aquesta nau amb un pis superior”[13], que seria ocupat pel Consolat de Mar.

Al  segle XVI es va construir el pòrtic renaixentista, per tal de dotar a l’edifici d’una galeria ornamental. Es creu que al segle XVII només es realitzarien reparacions a l’edifici existent i es construiria una capella que substituïa a l’original. Mentrestant es començà a utilitzar amb altres funcions: fou utilitzat com pallol de blat, doncs l’existent havia estat ocupat per la corona i transformat l’any 1668 en Palau del Virrei. L’any 1684 es va concedir “l’ús de la planta superior de la Llotja per eixugar i airejar draps, veles de vaixell i pells de moltó, per netejar l’artilleria i fer de taps”[14].

Totes aquestes noves funcions anaven deteriorant l’edifici, el qual també patí els efectes de la guerra, tant pels bombardejos, com per la seva utilització com a magatzem durant la Guerra de Successió. Un cop finalitzada la guerra la llotja fou destinada a  caserna militar[15], tot realitzant-se obres per adaptar la funció de l’edifici a la seva nova funció militar.

L’any 1764 la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, s’instal·la a la Llotja, en una cambra petita del Saló de Contractacions, i poc després la Junta de Comerç proposa al capità general de Catalunya una quantitat de diners, per tal que pogués realitzar obres al Palau reial o bé construís una nova caserna militar, “a canvi de la cessió en exclusiva de la Llotja”[16]. L’any 1771 es signa l’acord, les tropes marxen de la Llotja i s’inicien els treballs de remodelació.

Les obres d’ampliació i millora de la Llotja duraren tres dècades, i no foren acabades fins al 1819. “En la nova Llotja es respectaren alguns dels ambients medievals, especialment el gran saló, i s'amplià el conjunt amb un pati quadrat i noves dependències, unificant-lo exteriorment amb façanes d'un classicisme acadèmic i afrancesat”[17].

Avui dia, la sala de Contractacions és el principal vestigi de l'edifici gòtic, i devia haver quedat configurat del tot a final del segle XIV amb la probable excepció del seu teginat, acabat ja dins del segle XV. Molts dels elements concrets que el formen foren, però, alterats en època moderna. Així, la façana marítima original va quedar afectada al segle XV per la seva cara exterior, (...) També, al segle XVIII, foren completament reorganitzats en les seves obertures els murs perimetrals de la sala, i es van recobrir de paraments murals nous d'estil neoclàssic. Al segle XIX, les columnes i arcs foren substituïts per altres de nous i més resistents”[18].

Bibliografia