Hospital de la santa Creu

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L'Hospital de la santa Creu de Barcelona fou fundat l’any 1401, quan es fusionaren el sis hospitals que aleshores existien a Barcelona: l’Hospital d’en Desvilar, l’Hospital d’en Marcús, l’Hospital d’en Colom, l’Hospital d’en Vilar, l’Hospital dels Mesells de santa Margarida, i l’Hospital d’en Vilar o de sant Macià. L’objectiu era crear un hospital adequat a la demanda hospitalària del moment i fou de 1401 a 1926: l'hospital general de la ciutat de Barcelona.

La iniciativa per la seva construcció fou una iniciativa conjunta del Consell de Cent, el capítol catedralici i el bisbe Joan Armengol, a més del suport de la corona. Al llarg del temps, els monarques atorgarien privilegis, i també per part dels pontífexs.

L’any 1401 es posaren les primeres pedres a un indret del Raval, al carrer Cadenas, avui carrer Hospital, en un indret on es trobava l’Hospital d’en Colom, del qual se’n conservaren algunes parts a la nova edificació, com per exemple l’església.

El nou edifici tenia una planta rectangular, “amb tres naus, de dos pisos a l'entorn d'un pati amb porxo tot al seu voltant, a manera de claustre. En pocs anys foren enllestides la nau de llevant  i la meitat de la septentrional”[1]; poc després es contractà la construcció de la nau corresponent al claustre, i cap al 1415 ja estaven enllestides la farmàcia, el celler i  els safarejos. “L'ala sud no es construí mai, de manera que el pati enllaçà amb una altra de més meridional i al voltant s'anaren fent diversos edificis o cossos: al sector SE, l'església (acabada el 1444), reformada el segle XVIII amb l'afegit d'una volta nova, perforada per una llanterna, i l'obertura d'un portal barroc, decorat amb una imatge al·legòrica a la Caritat, obra de Pere Costa (1730)”[2].

Entre el 1416 i el 1445 s’enllestiria la construcció de l’església, que s’aixecà aprofitant una estructura de l’antic Hospital d’en Colom, i de la sagristia, i a partir del 1509, i al llarg de tot el segle XVI s’anà acabant l’ala nord i es va construir l’ala de ponent.    

“El 1585, al lloc on s'havia d'aixecar l'ala gòtica no construïda, s'edificaren sengles escales monumentals, que menen a les naus altes. Entre ambdues escales, enmig del pati, hi ha una creu sobre una columna salomònica, obra de Bernat Vilar (1691)”[3]. Als segles XVII i XVIII es va continuar ampliant l’hospital, sense que això comportés canvis importants en la seva estructura. Entre el 1629 i el 1680 es construí la Casa de Convalescència,  construïda a l’angle nord-est del recinte; del 1691 és la creu sobre columna salomònica al centre del pati, i entre 1736 i 1749 es construí el cos que descriu la cantonada amb el carrer de les Egipcíaques  .

“L'antic hospital, traslladat el 1930 a l'edifici bastit per l'arquitecte Domènech i Montaner a l'Eixample, fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona el 1921. D'aleshores ençà és ocupat per la Biblioteca de Catalunya (1931, oberta el 1940), l'Escola Massana (1935) i l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació (1935), mentre que la casa de Convalescència torna a ser des del 1982 seu de l'Institut d'Estudis Catalans”[4].

Bibliografia