Hospital d’en Pere Desvilar o Hospital de l’Almoina de la ciutat

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

L’Hospital d’en Pere Desvilar, era conegut popularment pel nom del seu promotor, Pere Desvilar, així com de l’almoina o de l’almoina de la ciutat (reiterant el seu caràcter municipal i no eclesiàstic); també se'l coneixia per l'advocació de l'oratori que tenia, de l’apòstol sant Pere i de santa Marta”[1].

“Segons Batlle Gallart i Casas Nadal[2], aquesta institució assistencial tindria els seus orígens en els últims anys del segle XIII o principis del següent, sent fundada pel ciutadà barceloní Pere Desvilar, el qual oferiria l'hospital al Consell de Cent en data 20 d'abril de 1308. En canvi, segons Conejo da Pena[3], el què va ocórrer el 20 d'abril de 1308 va ser que el ciutadà Pere Desvilar disposà en el seu testament la fundació d'un hospital per a l'atenció dels pobres. Sigui com sigui, la piadosa institució estaria en funcionament a principis del segle XIV”[4].

L’hospital es trobava en uns terrenys a prop del Rec Comtal i del convent de santa Clara, “limitant al nord amb el pont que connectava el convent de santa Clara amb el portal de sant Daniel, per l'est amb un alou del mateix hospital i amb la platja, pel sud amb la mateixa platja, i per l'oest amb el Rec Comtal”[5].

Malgrat que a aquesta institució assistencial se li dóna el tractament d'hospital tot apunta  que, inicialment, no es va concebre com una institució on s’hi pogués pernoctar, sinó que el seu objectiu era proporcionar aliments a un nombre fix de pobres. A partir de l’any 1311 consta “l'habilitació d'una estada com a dormitori, on es donaria allotjament a qui no tingués un lloc on passar la nit (començant a funció ja com a hospital), i canviant el nombre de pobres que es beneficiarien de la caritat”[6].

L’any 1370 el Consell municipal restaura l’hospital perquè aquest devia quedar petit.

Després de la unificació dels diferents hospitals de la ciutat, l’any 1401, l’edifici fou, en part venut, i la resta cedit a particulars mitjançant establiments emfitèutics.

L’edifici restarà en peus, tenint com a ús habitatge o botiga fins després del 1714 quan Felip V ordena arrasar el barri per a la construcció de la Ciutadella.    

L’any 1734 es compren al marquès de Sentmenat uns terrenys situats en el carrer de la riera de sant Joan, per tal d’edificar l'Hospital de Pelegrins de sant Pere i santa Marta. El nou establiment funcionà de forma autònoma fins al 1841, en què passà a dependre altre cop, de l’hospital de la Santa Creu, continuant el culte a l'església de santa Marta.

Bibliografia