Font de santa Anna

La Barcelona Gòtica ( tornar al mapa)

És la font conservada més antiga de Barcelona, construïda el 1356, a la confluència del carrer de Cucurulla amb la plaça de santa Anna[1]. Fou construïda conjuntament amb l’abeurador que hi ha al costat, ja que era un dels indrets d’on sortien, i arribaven cavalls i mules, camí al portal de l’Àngel, i d’allà cap a Gràcia i d’altres indrets.

Per la seva construcció s’enderrocà una casa i s’urbanitzà el sector, “creant un espai més ampli i embellint-lo amb una font i un abeurador”[2].

L’aspecte que tenia inicialment ens és del tot desconegut, ja que la forma poligonal actual és deguda a unes reformes del segle XIX. Sabem, però, que era una font modesta, de menors proporcions, “de perímetre rectangular i amb tres aixetes o sortidors”^[3].

L’any 1807 es donà llum verda al projecte de reforma de la font, però les obres no s’iniciaren, a causa de la Guerra del francès, fins al 1819. La nova font tenia més alçada i una presència més majestuosa.

L’any 1917 l’Ajuntament de Barcelona va decidir de reformar-la de nou, afegint els plafons de ceràmica i els gerros que coronen la part superior de la font d’estil noucentista.

Bibliografia